Teletreball i sostenibilitat

Article d'Amorós parlant sobre l'adaptació durant el confinament

A principis d'aquest curs vaig començar a fer classes en una escola universitària privada. El primer quadrimestre tenia dos grups presencials i els seus equivalents en línia. Com totes les universitats, comptem amb un campus virtual que permet un alt grau de comunicació entre tots els estaments: estudiants, professorat, administració, junta. 

L'eina de videoconferències, tot i no ser la de Harvard, permet que el professor comparteixi coneixements amb una sèrie de recursos molt interessants com són la visualització personal, carregar presentacions en diferents formats, pissarra virtual, xat, etcètera. Així doncs, quan ja en el segon quadrimestre va arribar el confinament i la suspensió de les classes, teníem l'eina perfecta per a seguir oferint formació de qualitat als estudiants dels cursos presencials

Curiosament, els primers dies es va produir una situació de paradoxa generacional, doncs érem els professors els experts en una tecnologia que els estudiants, inicialment, desconeixien. Naturalment, de seguida ens van avançar, els post-millennials són imparables.

És cert que trobo a faltar el contacte directe i crec que és bo recuperar les classes presencials, però aquesta petita vivència personal m'ha fet reflexionar en la capacitat d'adaptació, en molts més àmbits dels que crèiem possibles, d'una bona part de les nostres activitats a recursos que eviten desplaçaments innecessaris. 

Per tant, com la meravellosa reacció del planeta ha demostrat quan l'hem deixat respirar només unes setmanes, ho hem de considerar seriosament si volem tenir futur com a espècie. Crec que és una de les coses importants que ens ha ensenyat la pandèmia

 
 
 
Comentaris

Destaquem