Temps

A mesura que passen els anys m'adono que el temps no és una unitat constant, és a dir que un segon no és igual al següent i per tant aquesta unitat no és sempre la mateixa.
Tot s'accelera cada dia que passa i cada any sembla més curt que l'anterior.

Qui no s'ha trobat a un amic i li ha etzibat allò de..."l'altre dia ja vàrem quedar per veure'ns...." I l'altre li respon." No, d'això ja fa més d'un any... ¿?
En la nostra modernitat quotidiana on tot és controlat resulta que el temps, el nostre temps, no és una mesura fixa i per tant no el controlem ni poc ni molt, no el controlem. És tan ràpid el temps d'avui que a vegades sembla que som víctimes de l'efecte marmota. Sempre el mateix, els mateixos problemes, idèntics comportaments i l'endemà tot igual.

El temps no és igual per a tothom. Un pastor veu passar el dia lentament, el sol va marcant les ombres mica en mica en un moviment constant, els segons sonen tic tac tic tac. Per nosaltres, els urbanites moderns el sol, a part de molestar, sols el controlem perquè no ens enlluerni en conduir, en passar un carrer a peu (mobilitat sostenible... ¿?), els segons tic tac tic tac no hi són, el dia i la nit són una qüestió de contrast.

Podria continuar reflexionant sobre aquest tema en què ens va la vida, se'ns en va la vida, però ja faig tard. He de dutxar-me, fer la cuina, baixar les deixalles, anar al quiropràctic, després tinc una reunió, anar a Barcelona a buscar un paquet, dinar, ... Dinar?, assistir a un tanatori per un conegut, una altra reunió, anar a una conferència sobre el procés, un pica-pica amb uns amics, tornar a casa, ...uff quin dia més curt per tanta activitat.
Acabaré aquesta jornada sense temps al sofà tot escoltant en Serrat... "TEMPS ERA TEMPS..."