Temps de batre (i II)

Els animals continuaven amb la seva feina per sobre la batuda, mentre els del primer torn ja dinaven a l’ombra d’alguna figuera. Durant aquest temps començava a arribar la marinada més forta.

Si la palla i el gra ja eren ben desfets, començava la feina de “ventar”. Aquesta consistia a tirar palla i gra enlaire, sempre a contravent, amb unes forques de pues més espesses, així, aquest s’enduia la palla fora del cercle junt al boll (carcassa del gra) i el gra més pesant s’anava amuntegant. Mentre uns acabaven de “ventar”, d’altres començaven a apilar el gra amb uns matrassos de fusta.

Arribava l’hora de l’ensacada, la majoria de vegades es calculava el pes a ull o es mesurava amb mesures d’un o bé de dos quarterons. Si el gra era de la mateixa masia es traslladava als graners d’obra de la casa o bé en bótes de vi velles, de fusta.

Quan el gra ja estava a bon recer, arribava la feina de fer el paller. Aquest es construïa apartat un xic de l’era, perquè amb el seu volum no tapés l’aire de les pròximes batudes. Un pal de pi de cinc o sis metres de llargada es clavava a terra al lloc escollit, fent l’aplanada de terra al seu voltant. Es portava la palla de l’era amb uns grossos llençols fets de sac i abocaven la palla al voltant del pal, on quedava a càrrec dels constructors. Aquests anaven trepitjant-la i teixint-la entre ella al voltant del pal i amb una forca donaven la forma del paller al costat de fora. Quan els que traginaven la palla no hi arribaven, hi acostaven una llarga escala de fusta per poder-hi pujar els llençols plens a dalt.

Els constructors no havien de deixar cap sector del paller amb la palla tova, perquè quan arribessin les pluges de la tardor no entrés l’aigua dintre perquè aquesta feia malbé la palla per poder-la menjar el bestiar durant l’hivern. Molts tenien la bona idea de posar-hi un llençol de boll ben comprimit al voltant del pal, amb uns cabassos de terra a sobre per evitar les possibles filtracions. Com acabament de l’obra, s’acostumava a posar un barret vell al capdamunt del pal, depenent de l’humor del constructor.

A l’hivern, quan es necessitava la palla, es començava a treure-la per baix fent una cabana perquè el paller quedés protegit de la pluja. Condicionat el gra i la palla, no restava altra feina que netejar bé l’era per deixar-la a punt per la batuda del dia següent.

Quan arribaren les màquines de batre fou un gran respir i més quan eren segadores i tot. Avui, si fos com abans tot fora terra erma i més com estan avui els preus dels cereals al mercat.