Tenen gènere els colors?

La psicòloga Elena Crespi (@ElenaCrespi81) comparteix un tuit el passat 14 de juliol lamentant que quan el seu fill va a la piscina els altres nens se'n riuen perquè va amb una tovallola lila, un color de nenes segons ells. La xarxa s'encén de gent comentant l'anècdota.

I és que una qüestió tan supèrflua com els colors amaga un munt de llasts socials. La periodista Thaïs Gutierrez (@Thaisgutierrez) en el seu llibre Ni forts ni valents ja deixa de manifest que des de l'inici del moviment feminista ens hem oblidat dels nens. Sí, en masculí.

Hem lluitat (amb raó) per donar un espai a la dona, per emancipar-la, per permetre-li arribar tots els espais i cultivar totes les seves capacitats. Hem buscat referents perquè les nostres filles puguin imaginar i viure un present i un futur sense limitacions a causa del seu gènere.

Però quins nous referents hem donat als nois? Els hem dit tot el que poden ser o ens hem limitat a limitar-los? Hem donat per fet que el món ja era seu, sense adonar-nos que els faltava viure tot l'espai tradicionalment femení. Què s'amaga darrere del fet de no poder vestir d'un determinat color? En quines altres àrees estem limitant els nois, negant-los tot allò que ells també mereixen? Negant-los la capacitat de cura, de sensibilitat, la capacitat d'imaginar-se un futur i un present on ells també puguin ser qui vulguin, els estem negant la possibilitat de "ser" completament.

Una dada: segons l'Institut Nacional d'Estadística, només un 5% dels treballadors que esdemanen la reducció laboral per dedicar-se a les cures són homes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.