Tenim una ciutat de contrastos

En l'inici d'un nou any sembla obligatori fer repàs de com ha estat el darrer i veure, potser amb una certa desil·lusió, que la major part de les coses segueixen tal com les havíem deixat en l'any que tanquem. I fent la comparació he arribat a la conclusió que Sant Cugat és una ciutat que manté molts contrastos o, dit d'una altra manera, que continua sent una ciutat molt desigual. I això sembla que queda de manifest si fem un repàs de les coses que tenint i de les que ens falten, de les que són bones i de les que no ho són tant.

Segons les darreres dades de l'Idescat, tenim la mitjana dels ingressos salarials més alts dels municipis grans, que gairebé dupliquen la mitjana de Catalunya. I al mateix temps som el municipi de més de 50.000 habitants en què la diferència dels salaris entre qui més guanyen i els que menys és de les més elevades i és la més escandalosa entre homes i dones. I, com és ben sabut, els nostres lloguers són els més disparats de la rodalia, les biblioteques tenen goteres i tenim alguna escola amb barracons.

Però és més llarga la llista del que no tenim. No tenim habitatges assequibles ni per cobrir les eventualitats de persones vulnerables; ni tampoc oficina per tramitar el DNI; ni una grua per endur-se un cotxe avariat; ens falten jutjats; no disposem de prou equipaments culturals ni esportius per donar cabuda a les activitats que fan les entitats; falten biblioteques als barris; les places públiques de residències són insuficients, malgrat les promeses; el transport públic és poc eficient i la mobilitat font de maldecaps per a tothom.

Tot plegat ja ho teníem l'any que hem deixat i, pel que sembla, ho continuarem mantenint en el que entrem si ningú hi posa remei.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.