Tenir el cap a l'alçada

Al barri, hi ha llocs on tens la sensació de trobar-te en un espai tancat i acostumem a relacionar-ho amb el nucli antic, un carreró o passatge. En canvi, et trobes en una rambla més oberta i pots tenir més sensació de pau, un espai obert i amigable. Independentment de la quantitat de vegetació, en tot mana la proporció de l'espai. És la proporció i no la grandària la que dona aquestes sensacions, però tenen un límit. No podríem concebre edificis de 20 plantes en carrers de 5 m d'ample o tampoc en carrers de 50 m d'ample i edificis d'una planta. Una bona proporció pot ser l'u a u, carrers de 10 metres d'ample permeten edificis de 10 metres d'alçada (unes 3 plantes).

Però aquesta regla senzilla podria ajudar-nos a veure d'altre forma el món. "Tant tens tant gastes", no sobrepassar la capacitat en cap àmbit. En la gestió pròpia, la de la família, la del barri, del municipi, i tot el planeta si escau.

No hi ha més cec que el qui no vol veure i sovint les nostres activitats sobrepassen els límits i exportem el que no volem acceptar. En el cas de les hípiques, proposo que la proporció o números d'exemplars sigui la mateixa que la capacitat d'absorbir els purins en la mateixa parcel·la. Posaria la mà al foc que s'envien fora, a una incineradora o compostadora, si s'escau. No deixen de ser purins i contaminen per nosaltres poder gaudir d'aquesta activitat, al marge de judicis animalistes.

Crec que és una gestió responsable. No prohibeixes –que a ningú agrada- i sumes amb el medi, absorbint el resultat de les teves activitats. Igual que compostar a casa i no cal treure's els residus mentre asserenem la consciència que reciclem.