Terra Dolça, adéu

Encara que ja és força habitual el tancament i obertura de nous establiments, el tancament del Terra Dolça em va suposar uns moments de tristesa i de reflexió. Ja sé que al llarg dels anys s’han tancat establiments amb molta solera dins del poble i que el Terra Dolça tampoc feia tants anys que el Guim Pros l’havia obert, però és que el Terra Dolça no era només un restaurant. Era lloc de reunió, era un local obert a la ciutadania on presentar llibres, fer exposicions, audicions musicals, lectures poètiques, etc. I tot això comptant sempre amb la bona voluntat del propietari que mai ens havia demanat res a canvi.

 

Encara recordo quan amb Amics de la Unesco vam programar un cicle de conferències dedicades a Josep Pla i per amenitzar-les vam organitzar un sopar seguint el llibre El què hem menjat, on l’autor ens recomana maneres de cuinar el peix. I, naturalment, vam creure que el lloc més adient per fer-ho havia de ser al Terra Dolça, perquè tindríem la complicitat de la cuina per fer-nos allò que li demanàvem i també el recolliment necessari per fer una lectura de textos culinaris de Pla. Des de llavors ha plogut força i hem anat mantenint el contacte.

 

Crec que el fet de tenir sempre a punt un equip de so i un espai diàfan amb la cabuda correcta per fer-hi algun acte que no requerís un gran desplegament de mitjans ha fet que hi presentéssim llibres, hi féssim conferències i, quan ha calgut, també algun recital poètic.

 

Alguns cops el local se’ns ha fet massa gran i tot (presentacions de llibres amb quatre gats) d’altres se’ns ha fet petit, amb gent dreta a les escales. Però sempre amb el somriure del Guim fent de presentador ocasional quan el requeríem.

 

Per tot això, només puc donar les gràcies per tenir santcugatencs que no pensen només a fer negoci sinó que també volen donar un servei a la ciutadania i el Terra Dolça ha complert amb escreix aquest servei.

 

Només em queda desitjar al Guim que la nova feina per la qual ha decidit tancar el local li vagi d’allò més bé.

 

Terra Dolça, et trobarem a faltar.