Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Parlar és allò que ens fa diferents dels nostres germans els micos i tota la resta d'animals a quatre potes. Des d'antuvi els nostres avantpassats han practicat l'art de parlar i, si pot ser al voltant d'una taula, doncs millor. Tot això ve al cas arran de les tertúlies amb berenar que organitzem els Amics de Pedra i Sang des de ja fa set anys. Enguany, com no podia ser d'altra manera, al lloc santcugatenc de les tertúlies per excel·lència, al Mesón.
Ja han passat per la taula tres tertulians: l'àgil, interessant i enredaire Màrius Serra, amb una tertúlia sobre la realitat i la ficció, que ens va fer rodar el cap. La Muriel Casals amb el seu "savoir faire" habitual (continguda en la forma, radical en les idees) ens va fer una exposició sobre els catalans al món per anar a raure al moment actual. Xavier Bru de Sala, ens va fer reviure, amb saviesa i exposició magistral, les vicissituds de la vida d'Espriu en paral·lel a les del poble català ("El meu poble i jo"). Amb tots tres podem constatar que l'art de l'oratòria potser s'ha perdut en la política o en el parlament, però que els nostres intel·lectuals i la societat civil la tenen molt arrelada.
Un moment especialment emotiu de les tertúlies és quan els tertulians expliquen el berenar que han triat i que comparteixen amb el públic de la sala. Sovint apareixen records d'infància: el berenar de l'àvia de Matadepera del Màrius de pa amb vi i sucre", el berenar afrancesat de la Muriel Casals, record de la mare i de l'exili, de torrades amb mantega i melmelada. De vegades, el berenar pot agafar un to reivindicatiu, com en el cas d'en Bru de Sala per demanar elevar la senzilla truita amb pa amb tomàquet a la categoria d'un dels plats més exquisits de la gastronomia del país i, si pot ser, regat amb un vi marca Synera, el berenar pot resultar rodó.
Dilluns 10 de juny estarà amb nosaltres la Judith Colell; sabem que vol parlar del cinema d'autor, aquest cinema que és més cultura que indústria i que creu que en la situació de crisi actual està en perill. Sabem que ens convidarà a un berenar clàssic, un suís amb ensaïmada, al més pur estil carrer Petritxol. Ens hi volen acompanyar?
Ja han passat per la taula tres tertulians: l'àgil, interessant i enredaire Màrius Serra, amb una tertúlia sobre la realitat i la ficció, que ens va fer rodar el cap. La Muriel Casals amb el seu "savoir faire" habitual (continguda en la forma, radical en les idees) ens va fer una exposició sobre els catalans al món per anar a raure al moment actual. Xavier Bru de Sala, ens va fer reviure, amb saviesa i exposició magistral, les vicissituds de la vida d'Espriu en paral·lel a les del poble català ("El meu poble i jo"). Amb tots tres podem constatar que l'art de l'oratòria potser s'ha perdut en la política o en el parlament, però que els nostres intel·lectuals i la societat civil la tenen molt arrelada.
Un moment especialment emotiu de les tertúlies és quan els tertulians expliquen el berenar que han triat i que comparteixen amb el públic de la sala. Sovint apareixen records d'infància: el berenar de l'àvia de Matadepera del Màrius de pa amb vi i sucre", el berenar afrancesat de la Muriel Casals, record de la mare i de l'exili, de torrades amb mantega i melmelada. De vegades, el berenar pot agafar un to reivindicatiu, com en el cas d'en Bru de Sala per demanar elevar la senzilla truita amb pa amb tomàquet a la categoria d'un dels plats més exquisits de la gastronomia del país i, si pot ser, regat amb un vi marca Synera, el berenar pot resultar rodó.
Dilluns 10 de juny estarà amb nosaltres la Judith Colell; sabem que vol parlar del cinema d'autor, aquest cinema que és més cultura que indústria i que creu que en la situació de crisi actual està en perill. Sabem que ens convidarà a un berenar clàssic, un suís amb ensaïmada, al més pur estil carrer Petritxol. Ens hi volen acompanyar?