El testament de dos anys de tripartit

Les futures generacions recordaran a aquest Ajuntament, no pels escàndols dels últims mesos, sinó pel patrimoni públic que ens deixi

Per conèixer el patrimoni humanístic que l'Ajuntament del tripartit ens deixa en els dos anys de balanç que n'ha presentat, pregunto: l'art ha d'estar sempre, en l'últim lloc? Quina és la política en Belles Arts? Les últimes administracions varen intentar obrir alguna porta, que reflectís la base en què s'han de fer els plantejaments artístics, polítics i culturals de la ciutat avui i en els anys vinents, evidenciant la falta de criteris ferms per part de tots, en construir una ciutat d'art. Mai els diferents partits es varen posar d'acord en si volem ser o no ciutat d'art.

La falta de diàleg de tots fa que el potencial que tenim històricament no quedi reflectit en el patrimoni públic. És una llàstima que l'autoritarisme personal de cada alcalde o alcaldessa no hagi aglutinat l'esplèndida gent d'aquest sant lloc. L'art ha estat històricament exponent del tarannà de la nostra societat, veient el resultat d'aquests dos anys de mandat, veiem com se segueix ignorant aquest fet. Les futures generacions recordaran a aquest Ajuntament, no pels escàndols dels últims mesos, sinó pel patrimoni públic que ens deixi.

Sant Cugat, que té noms que en el segle XX ens han marcat com Ricard Sala, Apel·les Fenosa, Àngels Ribé, Joaquim Chancho, Ma Teresa Codina, Antonia Vila, entre d'altres reconeguts, que han estat ignorats, tot sent reconeguts a fora. Un cas, el de Teresa Codina, totalment desconeguda a la seva ciutat, tot sent una destacada artista de l'avantguarda tèxtil.

Ningú que tingui una mica de credibilitat en el món de la plàstica es pot sentir gaire satisfet de la poca empenta i exigència en l'àmbit plàstic per part de l'actual ajuntament.

 
 
Comentaris

Destaquem