Tipus de conreu en el segle XVIII

La majoria de petits pagesos i els més humils treballaven en unes condicions molt adverses, perquè havien de mantenir els propietaris del terreny pagant uns censos i parceria molt elevats, si considerem l’economia tan precària que havien de suportar.

Aquests propietaris tenien l’economia ben resolta, ja que els humils pagesos els resolien la seva vida sense gaires problemes pagant sols als seus senyors feudals els baixos tributs que tenien establerts. Aquests petits pagesos gairebé sempre estaven endeutats amb els seus amos pels tractes tan migrats que tenien. La majoria de vegades havien de malvendre els seus productes per poder-los pagar els deutes, creant-se així un cercle viciós que no tenia mai fi i restant cada vegada més supeditats a la voluntat dels seus “protectors”.

D’aquests tractes, n’eren beneficiaris la petita noblesa, rics comerciants i eclesiàstics. Això comportava que algun petit propietari o aloer, cada vegada més endarrerit en els pagaments, hagués de vendre en males condicions les seves petites propietats per enriquir encara més els poderosos.

En conseqüència, això va comportar una nova manera de contracte per als més necessitats de conreu. Consistia a deixar-los terres ermes que no els garantien la continuïtat en aquestes ni els clàssics tractes emfitèutics, sinó que moltes vegades al cap de cinc anys els prenien les terres quan ja eren preparades per als cultius. Això sí, sense fer-los pagar cap tribut.