Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El pret-a-porter de la política ens anuncia que aquesta primavera-estiu es tornarà a portar el diàleg. Una peça d’aquelles comodí que no saps per què havia quedat arraconada al fons de tot de l’armari durant els durs mesos d’hivern.
Potser vam pensar, erròniament, que seria un hivern benigne i que en tindríem prou amb la pell i la samarra. Però ha fet més fred del que ens esperàvem i hem hagut de rescatar una peça clau en els mesos de fred. Així que enguany, torna el diàleg. La sort és que és d’aquelles peces que combina amb tot/s i que sempre queda bé.
Però el diàleg ens ha de servir, estimats, per abrigar, recuperar i donar escalf a les nostres tropes. Perquè en el procés nacional, la consulta o la travessia cap a Ítaca –diguem-li com vulguem– crec que ens hem deixat les tropes. I ara sí que no és cap metàfora. L’11 de setembre va ser gran perquè la gent, la multitud, el poble … ho va fer gran. Això que anomenem societat civil es va saber organitzar per cridar ben alt i amb una sola veu. Els partits –uns amb més sort que d’altres– es van haver de posicionar davant un crit valent.
Ara, passat l’hivern, ens girem i veiem que en el camí hem perdut gent o no hem sabut calibrar bé les nostres forces. Han estat uns mesos crus i freds. Fins ara no ens hem girat a veure com estaven les nostres tropes. Doncs mig mortes de fred!
No hem sabut animar-les i encara menys escoltar-les. Les coses ens haurien anat ben diferent. En tot aquest temps ni tan sols els hem dirigit la paraula. Hem pensat que senzillament ens seguirien, no sabem ben bé ni a on, ni per quin camí, però la nostra fe pensava que ells mai ens deixarien.
Tant fa. Intentem parar per agafar embrenzida. Però sobretot, sobretot, no ens deixem els passatgers. Dialoguem amb la societat civil. Vivim una crisi econòmica d’efectes brutals per la majoria de mortals.
Si volem encetar el camí cap a Ítaca, o expliquem fins a esgargamellar-se el perquè o, senzillament, no ens sortirem.
Seguiu @vanesahernandez al Twitter.
Potser vam pensar, erròniament, que seria un hivern benigne i que en tindríem prou amb la pell i la samarra. Però ha fet més fred del que ens esperàvem i hem hagut de rescatar una peça clau en els mesos de fred. Així que enguany, torna el diàleg. La sort és que és d’aquelles peces que combina amb tot/s i que sempre queda bé.
Però el diàleg ens ha de servir, estimats, per abrigar, recuperar i donar escalf a les nostres tropes. Perquè en el procés nacional, la consulta o la travessia cap a Ítaca –diguem-li com vulguem– crec que ens hem deixat les tropes. I ara sí que no és cap metàfora. L’11 de setembre va ser gran perquè la gent, la multitud, el poble … ho va fer gran. Això que anomenem societat civil es va saber organitzar per cridar ben alt i amb una sola veu. Els partits –uns amb més sort que d’altres– es van haver de posicionar davant un crit valent.
Ara, passat l’hivern, ens girem i veiem que en el camí hem perdut gent o no hem sabut calibrar bé les nostres forces. Han estat uns mesos crus i freds. Fins ara no ens hem girat a veure com estaven les nostres tropes. Doncs mig mortes de fred!
No hem sabut animar-les i encara menys escoltar-les. Les coses ens haurien anat ben diferent. En tot aquest temps ni tan sols els hem dirigit la paraula. Hem pensat que senzillament ens seguirien, no sabem ben bé ni a on, ni per quin camí, però la nostra fe pensava que ells mai ens deixarien.
Tant fa. Intentem parar per agafar embrenzida. Però sobretot, sobretot, no ens deixem els passatgers. Dialoguem amb la societat civil. Vivim una crisi econòmica d’efectes brutals per la majoria de mortals.
Si volem encetar el camí cap a Ítaca, o expliquem fins a esgargamellar-se el perquè o, senzillament, no ens sortirem.
Seguiu @vanesahernandez al Twitter.