Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Després de quasi 20 anys, es va representar el 17 de desembre del 1994, ha tornat al Teatre-Auditori l’obra de Willy Russell, un musical tràgic basat en una novel·la d’Alexandre Dumas Els germans corsos. L’autor de la música, de les lletres i del llibret, situa en el Liverpool dels anys 60 i 70, mostrant l’evolució de dos germans bessons, fills d’una dona abandonada pel marit que ja té sis fills, i que es veu obligada per les circumstàncies a cedir, ella no vol parlar de vendre, a un dels dos nens a una senyora rica per qui treballa com a dona de fer feines.
Tragèdia que inclou moments de comèdia, d’humor i costumisme ben entès, i que va desenvolupant amb una trama ben lligada, previsible però igualment eficaç, l’evolució dels dos germans de sang (Blood Brothers) que trenquen l’intent de les dues dones, la mare autèntica i la falsa (que amaga el fet de l’adopció al seu propi marit absent per negocis), convertint-se en amics i, de fet, en germans de sang a partir del clàssic intercanvi de sang ajuntant els dos dits prèviament punxats amb una navalla.
Russell juga amb el determinisme social i les supersticions simultàniament, fent que Eddie, el noi de casa rica, sigui universitari i regidor de l’ajuntament i Mickey, el noi de casa pobre, sigui obrer, parat i, finalment, delinqüent i condemnat a set anys de presó. Les dues mares, la senyora Johnstone i la senyora Lyons, actuen com determinants d’una inexorable carrera cap al final tràgic que es veu, a més a més, complicat pel sentiment compartit d’amor per una mateixa noia, Linda, que han conegut ambdós amb el grup de nois i noies que jugaven a tant en una part com en l'altra del parc, frontera de dos mons, que sembla impossible d’evitar.
Aquesta és una producció amb el mateix director de la versió catalana anterior, Ricard Reguant, veterà i complet coneixedor del gènere, introductor del musical en català, que manté la dignitat d’un espectacle amb les mínimes estructures escenogràfiques, i un equip d’actrius i actors, Óscar Jarque (Eddie Lyons), Albert Estengue (narrador), Eduard Doncos (Sammy Johnstone), Ariadna Suñé (Linda), Isa Mateu (Sra. Lyons), Dani Claramunt (Sr. Lyons) i Irene Gil (Miss Jones), convincents i convençuts, que mereixen com es va demostrar per la reacció del públic, l’aplaudiment i l’èxit, tant per la qualitat de veus i actuació, com per la seva evident implicació. Una menció específica a la gran tasca del pianista (únic músic) Dani Campos, a la vegada arranjador.
Recentment aquesta producció ha estat nominada pels premis Butaca (resultat de les votacions del públic) al millor musical, millor actor de musical a Benjamí Conesa, una extraordinària encarnació de Mickey, perfecte en la primera infància, i per la millor actriu de musical, Virgínia Martínez, la fins ara cantant del grup La Porta dels Somnis i santcugatenca, que crea una Sra. Johnstone plena d’autenticitat, dúctil en la interpretació, potent en la veu i sempre ajustada al personatge. Un magnífic espectacle.
Tragèdia que inclou moments de comèdia, d’humor i costumisme ben entès, i que va desenvolupant amb una trama ben lligada, previsible però igualment eficaç, l’evolució dels dos germans de sang (Blood Brothers) que trenquen l’intent de les dues dones, la mare autèntica i la falsa (que amaga el fet de l’adopció al seu propi marit absent per negocis), convertint-se en amics i, de fet, en germans de sang a partir del clàssic intercanvi de sang ajuntant els dos dits prèviament punxats amb una navalla.
Russell juga amb el determinisme social i les supersticions simultàniament, fent que Eddie, el noi de casa rica, sigui universitari i regidor de l’ajuntament i Mickey, el noi de casa pobre, sigui obrer, parat i, finalment, delinqüent i condemnat a set anys de presó. Les dues mares, la senyora Johnstone i la senyora Lyons, actuen com determinants d’una inexorable carrera cap al final tràgic que es veu, a més a més, complicat pel sentiment compartit d’amor per una mateixa noia, Linda, que han conegut ambdós amb el grup de nois i noies que jugaven a tant en una part com en l'altra del parc, frontera de dos mons, que sembla impossible d’evitar.
Aquesta és una producció amb el mateix director de la versió catalana anterior, Ricard Reguant, veterà i complet coneixedor del gènere, introductor del musical en català, que manté la dignitat d’un espectacle amb les mínimes estructures escenogràfiques, i un equip d’actrius i actors, Óscar Jarque (Eddie Lyons), Albert Estengue (narrador), Eduard Doncos (Sammy Johnstone), Ariadna Suñé (Linda), Isa Mateu (Sra. Lyons), Dani Claramunt (Sr. Lyons) i Irene Gil (Miss Jones), convincents i convençuts, que mereixen com es va demostrar per la reacció del públic, l’aplaudiment i l’èxit, tant per la qualitat de veus i actuació, com per la seva evident implicació. Una menció específica a la gran tasca del pianista (únic músic) Dani Campos, a la vegada arranjador.
Recentment aquesta producció ha estat nominada pels premis Butaca (resultat de les votacions del públic) al millor musical, millor actor de musical a Benjamí Conesa, una extraordinària encarnació de Mickey, perfecte en la primera infància, i per la millor actriu de musical, Virgínia Martínez, la fins ara cantant del grup La Porta dels Somnis i santcugatenca, que crea una Sra. Johnstone plena d’autenticitat, dúctil en la interpretació, potent en la veu i sempre ajustada al personatge. Un magnífic espectacle.