Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El tornado o mànega (cap de fibló a les Illes) és un remolí extremadament violent amb vents giratoris que “pengen” de núvols de tempesta molt potents.
Pot ser un tornado més aviat dèbil (grau 0 o 1 de l’escala de Fujita), moderat (graus 2 i 3) i fort (graus 4 i 5). Aquesta escala es fixa en els efectes sobre les construccions, boscos, etc.
Cal remarcar que els tornados més forts poden girar a velocitats pròximes als 400 quilòmetres per hora i el seu poder destructiu és màxim.
Aquest fenomen sempre és local, en canvi, els huracans són borrasques convencionals (com les que surten als mapes del temps amb la lletra D), però que tenen molta més fortalesa i energia. Si el tornado abasta sovint pocs metres d’extensió geogràfica, l’huracà té unes dimensions que van dels 400 als 800 quilòmetres.
La denominació huracà també té diverses paraules com cicló, tifó o baguio. Es tracta de noms que se’ls posa en funció de l’indret. Per exemple, a l’Àsia, la paraula més utilitzada és tifó.
A Catalunya, de moment, no es poden observar huracans, tot i que ja en parlarem en les pròximes dècades si continua l’escalfament planetari i sobretot l’augment de les temperatures de l’aigua del mar. En canvi, de tornados en tenim relativament sovint, si bé, no són molt potents ni freqüents.
Hi ha, però, algunes excepcions. El 8 de setembre del 2005 dos tornados van afectar l’aeroport del Prat. Dos cotxes van ser desplaçats clarament i moguts una mica de lloc dos avions. Hi va haver destrosses en algunes naus. Aquell mateix dia, Mollet del Vallès o punts del Baix Llobregat també van tenir afectacions. Sembla que en els dos casos podríem parlar d’un F1 o F2, per tant, vents superiors a 150 quilòmetres per hora. El més fotogènic mai filmat fins ara a Catalunya es va filmar el del 31 d’agost del 1994 a l’Espluga de Francolí.
Per acabar, dir-vos que un tornado es pot anomenar així, però també mànega. Si es produeix dins del mar el nom serà de tromba o mànega marina.
Pot ser un tornado més aviat dèbil (grau 0 o 1 de l’escala de Fujita), moderat (graus 2 i 3) i fort (graus 4 i 5). Aquesta escala es fixa en els efectes sobre les construccions, boscos, etc.
Cal remarcar que els tornados més forts poden girar a velocitats pròximes als 400 quilòmetres per hora i el seu poder destructiu és màxim.
Aquest fenomen sempre és local, en canvi, els huracans són borrasques convencionals (com les que surten als mapes del temps amb la lletra D), però que tenen molta més fortalesa i energia. Si el tornado abasta sovint pocs metres d’extensió geogràfica, l’huracà té unes dimensions que van dels 400 als 800 quilòmetres.
La denominació huracà també té diverses paraules com cicló, tifó o baguio. Es tracta de noms que se’ls posa en funció de l’indret. Per exemple, a l’Àsia, la paraula més utilitzada és tifó.
A Catalunya, de moment, no es poden observar huracans, tot i que ja en parlarem en les pròximes dècades si continua l’escalfament planetari i sobretot l’augment de les temperatures de l’aigua del mar. En canvi, de tornados en tenim relativament sovint, si bé, no són molt potents ni freqüents.
Hi ha, però, algunes excepcions. El 8 de setembre del 2005 dos tornados van afectar l’aeroport del Prat. Dos cotxes van ser desplaçats clarament i moguts una mica de lloc dos avions. Hi va haver destrosses en algunes naus. Aquell mateix dia, Mollet del Vallès o punts del Baix Llobregat també van tenir afectacions. Sembla que en els dos casos podríem parlar d’un F1 o F2, per tant, vents superiors a 150 quilòmetres per hora. El més fotogènic mai filmat fins ara a Catalunya es va filmar el del 31 d’agost del 1994 a l’Espluga de Francolí.
Per acabar, dir-vos que un tornado es pot anomenar així, però també mànega. Si es produeix dins del mar el nom serà de tromba o mànega marina.