La setmana passada, molts videoaficionats en varen filmar al nord de Polònia. Al nostre país, se’n produeixen. El món científic no sap ben bé perquè, però sí que es formen a les tempestes més fortes o severes. Es necessita una massa d’aire ben fred, millor d’origen àrtic, i una de ben càlida, millor d’origen tropical o subtropical. Aquests xocs es poden donar a casa nostra, però no tan marcats com als Estats Units. Per això, allà són tan freqüents i violents.
Hi ha l’escala de Fujita per valorar-ne la seva força. Un F1 és feble amb vents de 100 km/h. Un F5 porta vents de fins a 500 km/h amb destrucció total. Nosaltres en tenim, més dels que ens pensem, però si no passa en una zona habitada o no es filma, no es coneix. El de l’Espluga de Francolí (30-08-1994) va ser entre feble i moderat i també molt ben filmat, un F2. És potser el més espectacular filmat els últims 25 anys.
L’aeroport de Barcelona en va viure alguns (08-09-2005). Diversos avions van ser sacsejats i alguna nau metàl·lica va patir algunes destrosses. Hi ha tornados molt més forts com el dels voltants de Sevilla (1978), el de Ferreries (Balears) o el de Sòria (1999) i que van arribar a vents de 300 km/h. Van ser un F3. El de Sòria va arrassar 600.000 pins en una franja d’uns 200 m i va acostar-se a 500 m del poble de San Leonardo de Yagüe. No es va filmar. Per tant, no hem de patir tant com als Estats Units, però hem de comptar amb la possibilitat d’aquest fenomen.
Hi ha l’escala de Fujita per valorar-ne la seva força. Un F1 és feble amb vents de 100 km/h. Un F5 porta vents de fins a 500 km/h amb destrucció total. Nosaltres en tenim, més dels que ens pensem, però si no passa en una zona habitada o no es filma, no es coneix. El de l’Espluga de Francolí (30-08-1994) va ser entre feble i moderat i també molt ben filmat, un F2. És potser el més espectacular filmat els últims 25 anys.
L’aeroport de Barcelona en va viure alguns (08-09-2005). Diversos avions van ser sacsejats i alguna nau metàl·lica va patir algunes destrosses. Hi ha tornados molt més forts com el dels voltants de Sevilla (1978), el de Ferreries (Balears) o el de Sòria (1999) i que van arribar a vents de 300 km/h. Van ser un F3. El de Sòria va arrassar 600.000 pins en una franja d’uns 200 m i va acostar-se a 500 m del poble de San Leonardo de Yagüe. No es va filmar. Per tant, no hem de patir tant com als Estats Units, però hem de comptar amb la possibilitat d’aquest fenomen.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok