Tornar a passar pel cor Pedra i Sang

Quan, de grans, sentim aquell acord o olor que ens transporta directament a un record proper sembla, tot plegat, màgic. "Estem fets d'una pasta igual que els somnis, i el nostre petit viure, està envoltat de son" com diu Shakespeare. El teatre sempre és una porta a les veritats més profundes de cadascú embolcallades amb l'artifici que ens permet volar.

Pedra i Sang és un record. Concretament, l'olor del camerino barrejada amb els nervis abans de sortir a escena. La respiració d'una contralt, aferrada a la meva galta, a qui amb 9 anys m'agafava per cantar l'escena de l'assassinat... Puc recordar la música a través d'aquella panxa que s'inflava i es desinflava. L'olor de l'espart, el primer dia d'assaig a la Sala Capitular. La imatge de tots els actors a l'epíleg final, cantant amb la cara encesa. La llum misteriosa i entretallada d'un gall, projectada a escena.

Aquest espectacle forma part d'un record íntim i és l'artifici inventat per fer-lo volar. I entre totes, aquesta pasta arriba al públic i ja no està a les nostres mans. Amb els anys, és a les mans i en l'imaginari de santcugatencs i santcugatenques, i també de molts veïns encuriosits que cada any venen a reviure'l. O que, per primer cop, faran volar la imaginació amb nosaltres. És un orgull que aquesta estima cap a Pedra i Sang sigui compartida amb tots vosaltres que any rere any voleu tornar a sentir aquests acords. Recordar, com diu l'estimat Galeano, és "tornar a passar pel cor". Aquest any l'he passat pel meu amb aquest equip que m'ha permès veure'l des de fora. Ara us toca a vosaltres!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.