Torre Negra: la runa verda de la política santcugatenca

Sant Cugat, ciutat d'oportunitats perdudes. Torre Negra podria ser l'escenari d'un futur amb habitatge assequible, zones verdes que no siguin només decoratives i equipaments públics que responguin a les necessitats reals del veïnat. Però no: avui és, literalment, una runa verda. Una extensió de matolls que simbolitza millor que cap discurs el projecte polític de la ciutat: aparentment ecològic, en realitat estèril.

La metàfora és tan clara que gairebé fa riure. Torre Negra s'ha convertit en un jardí de la inacció, un parc temàtic de la política immobilista. Mantenir-ho "intocable" és l'excusa perfecta per deixar-ho com està: abandonat, infrautilitzat i, sobretot, lluny de qualsevol iniciativa que pogués beneficiar els que busquen un lloc digne on viure. Perquè, no ens enganyem, mentre Torre Negra segueixi intacta, els joves santcugatencs continuaran fent la maleta cap a Rubí o Sabadell.

I com si fos un gag de mala comèdia, l'altre dia fins i tot el Pi d'en Xandri —símbol de resistència i icona del municipi— va perdre un bon tros de la seva majestuositat. Ni un arbre monumental són capaços de cuidar. Però això sí, els matolls de Torre Negra, aquests estan més blindats que la caixa forta d'un banc suís.

El resultat és una paradoxa deliciosa: una ciutat que presumeix de sostenibilitat i qualitat de vida, però que es permet el luxe de tenir un dels seus espais més emblemàtics convertit en runa verda. La política local sembla una rèplica exacta del paisatge: molt de verd aparent, poca vida real i una deixadesa que s'enfila fins al cel. Torre Negra podria ser futur. Però avui només és metàfora. Una metàfora d'una ciutat que ha decidit que és millor quedar-se amb la postal dels matolls que amb la realitat d'un projecte viu.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.