El TOT, símbol d'identitat local

Article d'opinió d'Alexandre felicitant el TOT pel seu 35è aniversari

Aquest mes de novembre, el TOT celebra els seus trenta-cinc anys d'existència, i jo, casualment, també aquest novembre, celebro els vint-i-dos que fa que hi col·laboro. Gairebé un quart de segle de la meva vida està vinculat a aquesta publicació, que és una de les més llegides de Catalunya.

El TOT és un cas singular d'èxit, un fenomen que ha esdevingut un referent en el camp de la premsa local i comarcal pel seu arrelament en el teixit social de Sant Cugat –que és absolutament transversal–, per la força d'aquestes arrels –és difícil trobar santcugatencs que no en siguin lectors i encara més difícil algun que no la conegui– i per les xifres que l'avalen: 160.000 usuaris l'octubre passat i més de 65.000 seguidors a les xarxes socials i subscriptors.

 

Quin n'és el secret?, es pregunten moltes altres publicacions. Jo diria que de secret, pròpiament dit, no n'hi ha cap. Hi ha anys de picar pedra, això sí, anys d'esforç i perseverança, com correspon a una empresa familiar, que a poc a poc va veure compensada aquesta etapa per una resposta ciutadana extraordinària que s'identificava amb els continguts de la revista. 

Hi ha símbols locals, com ara monuments, edificis o establiments, que configuren la identitat dels pobles i de les ciutats. Sant Cugat també té aquests símbols, però té, a més, una revista estimada per la ciutadania el principal valor de la qual és que és fruit de l'aportació de tots els santcugatencs, ja sigui comercialment, culturalment, laboralment... Tota l'activitat del municipi passa pel TOT i és a través de les mans dels professionals que li donen forma que arriba a nosaltres. És un goig tenir-la. Felicitem-nos-en.

 
Comentaris

Destaquem