Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Sobre aquest últim aspecte, el de les tisorades, el teatre s’ha vist enormement afectat per la manca o la disminució de les subvencions públiques, fet que ha generat tot un debat entorn aquests tipus d’ajuts, sobre la conveniència o no que hagi de ser l’administració pública la que hagi d’aportar els recursos perquè el teatre i la cultura, en general, puguin sobreviure. El que ningú dubte, és sobre la necessitat de que existeixin pel bé de tots; potser si no fos per la cultura, tot plegat encara aniria pitjor.
I en aquesta línia, la setmana passada va incloure el dia Mundial del Teatre i per cel.lebrar-ho, el Teatre-Auditori de Sant Cugat ha ofert poder comprar les entrades a meitat de preu, acció que ha anat acompanyada de la frase: Estem al costat de la cultura i de la indústria cultural del país. Ens consta. L’Auditori fa una gran tasca dinamitzadora de la cultura, oferint una programació rica i variada, però a més a més, fent una gestió eficaç i que va més enllà dels espectacles que s’hi poden veure. Només, i a tall d’exemple, amb el disseny i construcció de decorats que li encarreguen companyies i altres teatres d’arreu.
L’Auditori és un espai de gran format, necessari, sense dubte. Però també ho són els espais petits, com el Teatre Tantarantana de Barcelona on aquests dies s’hi representa “si no ens paguen, no paguem”, una obra de rabiosa actualitat, pel seu contingut, però que va ser escrita per Dario Fo l’any 1974.
“Si no ens paguen, no paguem” és una comèdia de situació, d’embolics i trepidant que com si hagués estat escrita fa quatre dies es pregunta coses com si hem de complir les lleis, si aquestes només afavoreixen a uns quants o si pel contrari ens hem de revelar contra el sistema. És una obra que sacseja, que no dona respostes, tan sols fa plantejaments, però que el públic no hi queda indiferent.
I acompanyant el contingut, una petita alegria pel públic. Donat l’increment de l’IVA en els espectacles, els responsables de l’obra han decidit aplicar el que s’anomena sistema de taquilla inversa, o sigui, que el públic no pagui fins sortir del teatre i que a més a més, pagui el que pugui o el que vulgui. El sistema els hi funciona, el teatre omple, i la gent en surt contenta, i a més a més, atrau nous públics. Hi posem l’orella?.
Segueix @annaclerp a Twitter
I en aquesta línia, la setmana passada va incloure el dia Mundial del Teatre i per cel.lebrar-ho, el Teatre-Auditori de Sant Cugat ha ofert poder comprar les entrades a meitat de preu, acció que ha anat acompanyada de la frase: Estem al costat de la cultura i de la indústria cultural del país. Ens consta. L’Auditori fa una gran tasca dinamitzadora de la cultura, oferint una programació rica i variada, però a més a més, fent una gestió eficaç i que va més enllà dels espectacles que s’hi poden veure. Només, i a tall d’exemple, amb el disseny i construcció de decorats que li encarreguen companyies i altres teatres d’arreu.
L’Auditori és un espai de gran format, necessari, sense dubte. Però també ho són els espais petits, com el Teatre Tantarantana de Barcelona on aquests dies s’hi representa “si no ens paguen, no paguem”, una obra de rabiosa actualitat, pel seu contingut, però que va ser escrita per Dario Fo l’any 1974.
“Si no ens paguen, no paguem” és una comèdia de situació, d’embolics i trepidant que com si hagués estat escrita fa quatre dies es pregunta coses com si hem de complir les lleis, si aquestes només afavoreixen a uns quants o si pel contrari ens hem de revelar contra el sistema. És una obra que sacseja, que no dona respostes, tan sols fa plantejaments, però que el públic no hi queda indiferent.
I acompanyant el contingut, una petita alegria pel públic. Donat l’increment de l’IVA en els espectacles, els responsables de l’obra han decidit aplicar el que s’anomena sistema de taquilla inversa, o sigui, que el públic no pagui fins sortir del teatre i que a més a més, pagui el que pugui o el que vulgui. El sistema els hi funciona, el teatre omple, i la gent en surt contenta, i a més a més, atrau nous públics. Hi posem l’orella?.
Segueix @annaclerp a Twitter