Tothom hi guanyarà

ERC planteja les eleccions d’aquest 27S com un plebiscit, com una oportunitat única i excepcional de preguntar allò que no ens han deixat preguntar mitjançant un referèndum sobre la independència. Davant d’això, hem optat per conjurar-nos amb una bona part d’aquelles persones que, com nosaltres, considera que només tenint les eines pròpies d’un estat ens en podrem sortir com a país i, en definitiva, com a societat.

Això que dit així sembla enrevessat, en realitat el que vol dir és que el pròxim 27S la ciutadania de Catalunya tindrà l’oportunitat de decidir a les urnes, o sigui, de manera impecablement democràtica, si vol fer la revolució més gran que una societat es pot plantejar, convertir-se en un nou estat. De revolucions al llarg de la història n’hi ha hagut de molts tipus, totes s’han produït quan sorgeixen grans contradiccions entre la realitat, l’statu quo i les necessitats de la societat.

Avui estem en un d’aquests moments històrics que ens obliga a impulsar aquesta revolució, convençuts que no ens queda cap altra sortida i que és la nostra obligació si volem garantir un futur millor per als nostres fills i filles.

I això afecta tots i cadascun dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i, per tant, afecta també tots els santcugatencs i les santcugatenques. Ens agrada viure en aquesta ciutat, certament ens preocupa la desigualtat i les consegüents injustícies socials que això provoca i, per això, no defallirem fins a aconseguir que ningú es quedi pel camí. Ara bé, per assolir aquest objectiu, necessitem un estat nou que ens permeti fer servir tots els nostres recursos per fer-hi front, això sí, ens haurem d’assegurar que aquest estat tingui un compromís inequívoc amb la justícia social i lluiti sense treva contra la pobresa, o no haurà servit de res.

I estem orgullosos de la nostra gent, som una ciutat solidària, ho hem demostrat en moltes ocasions i també ho estem demostrant ara. Davant el drama de milers de refugiades i  refugiats que han de deixar tot el que tenen i marxar per salvar literalment la seva vida i la de les seves famílies, són moltes les santcugatenques i els santcugatencs que s’han ofert a ajudar aquesta gent. El mateix Ple municipal aprovarà de manera conjunta amb el suport de totes les forces polítiques aquest compromís de Sant Cugat amb els drets humans i amb la dignitat de les persones.

Però aquesta és una tasca que és complicada de dur a terme, que no n’hi ha prou que un ajuntament estigui disposat a posar-se al capdavant d’una situació d’emergència social com aquesta i, malauradament, depenem d’instàncies superiors. És per això que hem de proposar-nos que la nova República Catalana sigui modèlica a l’hora d’ajudar als pobles més desafavorits i no tinc cap dubte que ho farem, perquè hem estat sempre una societat acollidora. Al marge de les creences, els costums i la llengua, aquí tothom es podrà sentir un ciutadà de primera.

Sant Cugat serà clau per guanyar la independència el proper 27S, no en tinc cap dubte. Com tampoc tinc cap dubte que és el millor que ens pot passar, pensem el que pensem. Si Catalunya pot administrar els recursos fruit del treball i l’esforç de la seva gent i posa per davant el seu benestar, podrà fer la revolució social que tant necessitem. Contràriament, si no tenim les eines pròpies d’un estat, no podrem canviar res, tot quedarà en desitjos i anhels. Hem de construir el país de les oportunitats i de la tolerància, l’estat espanyol ja no dóna més de si, a fe de déu que ho hem intentat!

Si el 27S la ciutadania decideix fer un pas endavant, tothom hi guanyarà.