El dia que ens van tractar correctament

Jo soc un periodista veterà. Tant que ja concedeixo més entrevistes que entrevistes faig jo. Malament rai. Quaranta-quatre anys de periodisme, això si, em permeten mirar-me les coses amb perspectiva i, vull creure, amb objectivitat. Els explicaré el que em va passar fa pocs dies aquí, al nostre poble.

- Robi –em van dir des de la redacció d'esports de TV3-. Amb tot el sarau de la presentació del Xavi no hi ha ningú de Barça per cobrir un torneig solidari de golf que es farà al Club de Golf Sant Cugat, amb Unzué de protagonista i Guardiola participant-hi. Ho pots cobrir?

I ja em veieu a mi, xano-xano, enfilar la rambla de Rivera i arribar al club a primera hora. Allà em va rebre el gerent, Sergi Corretja, amb els braços oberts i allà vaig poder fer les primeres imatges de molta gent donant suport al gran Unzué. Una entrevista amb el Juan Carlos em va donar energia. I al final, una altra a Guardiola, actualitat.

Però jo el que volia destacar va ser el tracte rebut. Jo he viatjat molts anys a l'NBA i he viscut el millor periodisme; allà el periodista és una persona que cal respectar, el pont necessari entre l'espectacle i l'aficionat. I tenir una acreditació obre moltes portes. Aquí, a casa nostra, ser periodista et converteix, a vegades, en sospitós i, si no, en enemic. I això és claríssim en el món del futbol; un esport que, afortunadament, cobreixo poques voltes.

Però el que vaig viure al Golf Sant Cugat de la mà de l'Ivan Corretja, que era qui manejava tot el sarau, va ser impecable. Àmplies possibilitats de fer la nostra feina, mà esquerra per canviar protagonistes i escenaris i uns excel·lents cafès per fer més agradable les llargues esperes. Ja no hi estava acostumat. Moltes gràcies, de debò

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.