Tradició i modernitat

Eduard Jener parla de Pedra i Sang en el seu espai d'opinió

Aquest, tradició i modernitat, va ser el títol de la meva col·laboració en l'edició d'un llibre l'any 2005 de "Pedra i Sang" que l'Associació Amics de Pedra i Sang i la Fundació Sant Cugat va promocionar. Un llibre que està exhaurit i on hi havia diversos pròlegs: de la presidenta i directora Dolors Vilarasau, de l'historiador Domènec Miquel i de l'home de teatre Frederic Roda. Una esplèndida edició amb fotografies de Mané Espinosa, el text de Josep Maria Jaumà i un segon text, "Miserere" de Lluís Calvo, que també es va representar l'any 2000, el primer d'aquesta llarga història d'èxit mantingut durant 20 anys, bé caldria dir 19+1 considerant que l'any 2004 es va fer una lectura dramatitzada al Teatre de la Unió degut a discrepàncies amb la regidoria de cultura que considerava que aquella obra basada en fets reals, l'assassinat de l'Abat Biure la nit del Nadal de 1350, es representaria cada dos anys.

Finalment en un ple municipal la votació unànime dels presents, govern i oposició, va recuperar la cita anyal resultat, sens dubte, d'una acció reivindicativa protagonitzada per l'Associació amb indiscutible suport popular. Tot aquest preàmbul serveix per esmentar dos fets notables. Les funcions de la darrera edició, les corresponents l'any 2019, han estat plenes a vessar arribant a la necessitat de prorrogar dues funcions més de les previstes que, finalment, han estat 10 amb les dues prèvies i un total de 1.100 espectadors i aquest any, 2020, serà el del 20è aniversari i això ens emplaça a tots plegats a preparar una commemoració a l'alçada d'un magnífic treball que reafirma la validesa d'una història pròpia i única que cal preservar.

 
Comentaris

Destaquem