Transformar l'enveja

Acabo de llegir la novel·la Abel Sánchez, de Miguel de Unamuno, on el tema central és l'enveja. Els protagonistes són dos amics de la infància, Abel Sánchez i Joaquín Monegro, que viuen aquest sentiment de manera molt diferent. El que sorprèn és que tots dos són persones d'èxit en àmbits professionals ben distints: l'un és un pintor excel·lent, l'altre un metge reconegut; però, tot i això, viuen en contínua rivalitat.

Abel viu l'enveja amb un cert menyspreu disfressat de bonhomia i consideració cap al seu amic, però en el fons hi nia el desig de ser més valorat que ell. En canvi, a Joaquín l'enveja l'enverina i li amarga l'existència. És incapaç de valorar tot el que té, perquè la seva única obsessió és ser més que Abel.

Unamuno ens mostra les múltiples cares de l'enveja humana. Normalment, tenim enveja de persones que tenim a prop; ningú no sent enveja dels èxits dels personatges històrics. L'amor, en canvi, és el que fa desaparèixer l'enveja. Només cal observar els pares, com celebren les qualitats dels fills que ells no tenen, com si fossin una victòria pròpia. Es diu que l'enveja és un vici propi de la nostra cultura. Tant de bo sapiguem transformar-la en alegria per celebrar tot el bé dels altres.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.