Com una trinxera

"Aquest Nadal, han sortit dues iniciatives adreçades a dos col·lectius especials"

Defender la alegría como una trinxera/ Defenderla del escándalo y la rutina
De la miseria y los miserables/ De las ausencias transitorias /Y las definitivas (...)

Deia això Benedetti en un dels seus poemes on professa un amor característic per l’essència humana, allò que ens fa ser com som, malgrat el que fem. Aquest vers, defensar l’alegria malgrat tot, em pesa aquests dies (mesos) com una recepta d’allò que té sentit en aquests temps estranys, en la vida i és clar, en política.

 

Amb aquesta idea a la retina aquest Nadal, n’han sortit dues iniciatives adreçades a dos col·lectius especials.

En primer lloc la gent gran, qui està patint prou, i amb la qual no ens hem pogut trobar totes les vegades que haguéssim volgut. En comptes de l’habitual concert de Nadal que aplegava centenars de persones majors, enguany hem reinventat la cosa i hem fet petits concerts, que amb l’ajuda de l’orquestra simfònica de Sant Cugat, ens han permès gaudir de la música i la companyia plegats.

El segon regal ha estat pels infants, que amb la pèrdua de la cavalcada semblava que enguany tindrien una nit màgica menys lluïda. Ben al contrari, el desplegament al claustre ha fet que els més petits de tots hagin pogut gaudir com es mereixen d’una imatge lluminosa, tendre i màgica que no podran oblidar.

Des d’aquí també, agrair als àmbits, als professionals que amb el seu talent originalitat i esforç han fet possible aquestes dues petites trinxeres d’alegria, els treballadors públics són un tresor que ens cuida, gràcies.

 
Comentaris

Destaquem