Un conferenciant de luxe al trade center

El Dr. Joan Iglesias i Capellas és un professor universitari de reconegut prestigi i amb llarga experiència professional com Inspector d’Hisenda. En primer lloc vull destacar la seva qualitat comunicativa (gens habitual en aquesta temàtica) doncs he pogut valorar-la després d’escoltar-lo tres vegades en diferents auditoris de Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Entre la primera i la tercera s’ha produït un salt qualitatiu, no merament tecnològic, que també hi ha sigut, sinó especialment en la claredat expositiva i l'empatia vers el públic assistent.

Estem acostumats a formats i entorns, diguem-ne professor-alumnes, un xic distants, cosa aquesta vegada del tot diferent i per això molt més gratificant. En conseqüència, m’atreveixo a dir que la ciutat de Sant Cugat i les seves entitats promotores d’activitats socials demostren molt bona capacitat d’acollida entre els especialistes i tanmateix de convocatòria.

Feta aquesta positiva observació, el més rellevant de la sessió ha estat el tema en si mateix, i el seu plantejament concloent relatiu al què Catalunya i la seva ciutadania necessitem per assolir un sistema fiscal propi, imprescindible per a poder administrar les nostres contribucions a l’erari públic.

Durant les dues hores i quart d’exposició i el posterior col·loqui, va anar desgranant tots i cadascun dels requisits o condicions que cal tenir com a país (ciutadans contribuents, empreses generadores de riquesa, entitats financeres i administració pública recaptadora); i mitjançant un diàleg amb l’auditori va demostrar que Catalunya ja disposa dels esmentats factors; llevat d’un molt específic, que és crear el dipositari final dels diners, és a dir el Banc públic de Catalunya (que farà les funcions de Tresor Públic català), en el qual totes les entitats financeres intermediàries hauran d’ingressar les contribucions fetes per la ciutadania d’una o altra forma, ben diferent doncs, del que es fa ara en ingressar els intermediaris tots els recursos al “Banco de España”.

Quina és la causa d’aquesta situació?

Tothom va admetre, requerits pel conferenciant, que l’única condició necessària que no complim com a país és que tot el procés descrit minuciosament deriva de les lleis que regulen el sistema fiscal, i que, sense ser un Estat independent, sabem per experiència, que no és possible legislar sobre aquest tema fonamental, per sobreviure una nació i poder confegir uns pressupostos nacionals capaços d’atendre totes les necessitats socials que coneixem abastament.

Aquesta condició tanca el cercle de finançament de tota nació lliure. No obstant, crec que l’actual Institut Català de Finances és fàcilment convertible en un Banc públic, per superar les dificultats de finançament empresarial i de les famílies que tothom reclama, inútilment, a l’oligopoli bancari dominant.

On és la clau?

Simplement, la clau la té el poble de Catalunya el pròxim 27 de setembre, doncs les eleccions plebiscitàries al Parlament de Catalunya cal que atorguin la majoria als candidats compromesos en la construcció d’un Estat català. Cal doncs conquerir l’objectiu d’Estat lliure per poder legislar i construir les estructures d’Estat imprescindibles per convertir-nos en ciutadans-contribuents i deixar de ser súbdits.