Un juliol molt mogut

Què us haig d’explicar jo de la Guerra Civil, que no us hagin explicat ja vàries vegades. Però hi ha detalls, que per ésser petits, ens queden gravats a la memòria.

Recordo que al nostre carrer, normalment molt tranquil, hi havia grupets d’homes parlant entre ells bastant envalotats.
Nosaltres no hi enteníem res, però quan vegérem a la tarda que passaven uns cotxes d’homes forasters, amb fusells i unes banderes roges i negres, ja comprenguèrem que alguna de grossa n’estava passant. En aquell temps, no hi havia gaires aparells de ràdio instal·lats i el veïnat acudia a les cases de la gent que en tenia per poder accedir a les notícies que contínuament emetien.

Alguns pagesos tardaren dos o tres dies per anar a treballar al camp. Famílies angoixades, perquè tenien algun fill fent el servei militar. Alguns restaren a l’altre costat, i es va trigar molt de temps a poder saber-ne el seu estat. En fi, que de seguida començaren tot tipus de problemes a mesura que els esdeveniments de la confrontació anaven transcorrent.
Esdeveniments tant en el front com a la reraguarda transformaren totalment la vida del poble, fins aleshores tan tranquil·la, deixant famílies desfetes i desarrelades per sempre.