Un Nadal tacat de groc

A vosaltres, Oriol, Joaquim, Jordis, us enviem el nostra escalf i us dediquem aquesta edició.

Quan l'any 2000 la Cia Tetrateatre va representar la Sala Capitular aquell primer Pedra i Sang amb motiu dels 650 anys del magnicidi de l'abat Biure, poc ens podíem imaginar el llarg recorregut d'aquesta obra que enguany celebra la seva 17a edició. Moltes vegades m'he preguntat què deu tenir aquesta peça que no tinguessin els altres espectacles poètics que representàvem cada Nadal al Monestir. Segurament, alguna cosa hi tenen a veure dos factors amb un fort component identitari pels santcugatenc: una història pròpia magníficament recreada per Josep Maria Jaumà, a partir del Nadal tacat de sang de Salvador Cardús, i el fet que la representació es fes sota les pedres del Monestir, pal de paller de la nostra configuració com a poble. I encara, un tercer factor, aquest en l'esfera de l'emotiu: l'esgarrifós crim tingué  lloc la nit de Nadal, un dia  treva de totes les  guerres.

 

Al  llarg dels anys hem assistint a canvis de repartiment (el més important, l'any 2010 amb la substitució dels dos intèrprets principals), al canvi de batuta en la direcció musical, a la constat renovació del cor any rere any, a substitucions forçades pel traspàs d'alguns intèrprets  estimats i, també, al goig de veure dues dones, "les centenàries", les quals ens han acompanyat al llarg de les més de 100 funcions. Tots nosaltres hem tingut el privilegi d'assistir al naixement i l'arrelament d'una tradició que actualment  és indestriable del Nadal santcugatenc. Un any més, us convidem  a passar el Nadal amb nosaltres, encara que previsiblement enguany serà un Nadal tacat de groc. A vosaltres, Oriol, Joaquim, Jordis, us enviem el nostra escalf i us dediquem aquesta edició.

 
Comentaris

Destaquem