Un per sempre

En un món on els "dolents" poden dirigir un país, on no es dóna la veu d'alarma fins que una víctima es converteix en un nombre, on els amors són d'aquí i ara, i demà, possiblement, aquest amor tingui nou nom; em sorprèn gratament veure passejar a una parella d'ancians que fa cinquanta-dos anys junts, la Regina i el Salvador. M'aturo i parlo amb ells, m'interessa saber com han aconseguit arribar fins aquí, si alguna vegada van pensar a llençar la tovallola, si és veritat que la passió mor i a la llarga és simplement una necessitat de companyia ...

Em recorden allò que ells són d'una època on quan alguna cosa es trencava, no es tirava, s'arreglava. Declaren que l'amor consisteix a enamorar-se cada dia de la mateixa persona. Que no es tracta de respectar els defectes, sinó de fer-li veure a l'altra persona on s'equivoca, obrir un debat i, moltes vegades, adonar-se que els equivocats som nosaltres mateixos. M'expliquen que és fàcil detectar quan la teva parella no està bé i llavors toca remar a favor, que potser no ve de gust però que encara que només sigui per egoisme hauríem de donar suport per si algun dia necessitem nosaltres aquest mateix suport. Diuen que quan t'enamores d'aquesta persona que s'enamora de tu, pot ser un per sempre, només cal alimentar l'amor, acariciar igual del primer a l'últim dia, tot i que l'incendi que provoca la joventut s'hagi convertit en la calefacció de la vellesa. Quan cinquanta-dos anys després mires a aquesta persona que ha estat sempre a l'altre costat del llit, no veus ni una sola arruga perquè les mirades no envelleixen (quines belles paraules!) observo que la Regina, porta presa una flor en el seu blazzier, veu que la miro i em diu que aquests són els petits detalls que no haurien de deixar de ser.

Tot suma, tot és important, tant una paraula afectuosa a temps, com una flor que et regalen qualsevol dia. Salvador, afirma que si la conquesta a la dona que estimes no és diària, un dia deixarà d'estar i tu deixaràs d'existir. No puc negar que un petit pessic m'encongeix l'ànima i penso que tant de bo l'amor sempre fos endulcorat, cursi i romàntic.

"Puedo ponerme digno y decir: Toma mi dirección. Cuando te hartes de amores baratos de un rato, me llamas" (Joaquín Sabina)