Un reconeixament merescut

L’acte celebrat el passat dissabte 14 de gener a la Parròquia de Sant Pere d'Octavià per commemorar el cinquantè aniversari de l'ordenació del RectorMossén Blai Blanquer i Cutrina, mereix, en justícia, una reflexió pública pel seu contingut i l’acolliment que va rebre de la ciutadania cristiana de la ciutat. Dic cristiana i no tan sols catòlica perquè es va fer palesa la participació d’altres confessions invitades que van contribuir a demostrar que fins i tot la gran església del nostre Monestir de Sant Cugat, quan cal, esdevé insuficient.

Els qui fa anys col.laborem amb la nostra Parròquia, sabem que malgrat les eventuals discrepàncies que puguem tenir amb el Sr. Rector, som capaços de reconèixer-li les moltes qualitats i la seva sensibilitat per les pesones més necessitades de la ciutat. Aquest és un aspecte que vull remarcar, doncs, com era d’esperar, d’antuvi va anunciar que no volia obsequis ni cap altre reconeixement que el de compartir l’Eucaristia d’acció de gràcies pels seus cinquanta anys de prevere al servei de les comunitats eclesials on ha servit, Granollers, Rubí, Sabadell, etc.. La seva única pretensió ha estat que ajudéssim les necessitats del nou equipament de Càritas de Sant Cugat del carrer d'Orient, on s’ha instal.lat el menjador social, El Recer, i el magatzem anomenat El Rebost. Això és, simplement, tenir sentit d’acompliment del deure i alhora de la realitat que està visquen la ciutadania de Sant Cugat.

Sembla ser, per les informacions al meu abast ,que un cop més, la ciutat ha respost solidàriament la crida del seu Rector aportant 21.000 € per finalitzar les instal.lacions de el Recer. La festa jubilar de Mn. Blai, amb la participació d’una cinquantena de preveres i de dos Bisbes amics (Mon.Soler Perdigó (Girona) i Mon. Tresserres (Solsona). No obstant això, va ser motiu de comentari i es va notar l’absència del Bisbe de la Diòcesi atesa la importància de l’acte per Mn. Blai. que certament és un exemple de dedicació exclusiva a la seva missió, incluint dins la mateixa, com tothom sap, la conservació i millora de la joia arquitectònica que és el nostre Monestir, orgull de tothom creient o no creient.

Finalment, cal fer èmfasi en la importància de la participació, que sovint m’agrada destacar enfront dels actes que s’organitzen per tot tipus d’entitats ciutadanes i/o polítiques que ja voldrien poder assolir fites d’assistència com les aconseguides per l’Esglèsia. Aquest és un aspecte a reflexionar per tothom que m’atreviria a dir que és conseqüència de la força de l’esperit i la voluntat i esforç per la unitat del nostre Rector.

Salut tingueu Mn. Blai i que sigui per molts anys.