Un retall de Monmany a Ceuta

Des de la terrassa de casa de l’Alberto Candela i de l’Anabel Miquel observo amb atenció l’entrada i sortida regular dels vaixells que uneixen Ceuta amb la península, així com dels vaixells mercants. A l’horitzó es veu la península, i al mar, desenes de vaixells, entre els que destaquen megavaixells xinesos carregats de contenidors. L’Alberto, capità de iot, m’explica les particularitats de les maniobres i la navegació amb el vent de llevant o el de ponent.

Un tret de canó d’artilleria em crida l’atenció. Són les dotze del migdia. És el canó de l’Hacho. Aquest tret és una tradició que es remunta a quan l’Hacho era una presó i marcaven les diferents hores amb trets de canó. La mirada de l’Hacho i una placa de la colònia catalana a un edifici de la Calle Real, recordant on va morir Agustina Saragossa i Domènech el 29 de maig de 1857, heroïna de la Guerra del Francès, m’ha portat al cap a Francesc Oliver-Monmany i Mir, el militar i polític lliberal valldoreixenc que va estar quatre anys deportat aquí.

Francesc és sens dubte un dels personatges més importants de la història de can Monmany i de Valldoreix. Entre 1828 i 1831 Francesc Oliver va estar a Ceuta com a conseqüència de les purgues polítiques del Comte d’Espanya. Oliver, en un poema, diu: “Que la intriga sólamente, Ha castigado sin razón, Llevando de sopetón, A Ceuta muy de repente”. En aquest document dibuixa una goleta travessant l’estret de tornada a casa, a can Monmany.

L’any 1832 Oliver rep de la reina un Reial Decret d’Amnistia que l’hi permet creuar l’Estret de Gibraltar i retornar a casa. Aquell mateix any és escollit alcalde de Canals per dos anys consecutius, essent comissionat del govern de la Capital i prestant serveis d’estat.
 
 
Comentaris

Destaquem