Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Des de la terrassa de casa de l’Alberto Candela i de l’Anabel Miquel observo amb atenció l’entrada i sortida regular dels vaixells que uneixen Ceuta amb la península, així com dels vaixells mercants. A l’horitzó es veu la península, i al mar, desenes de vaixells, entre els que destaquen megavaixells xinesos carregats de contenidors. L’Alberto, capità de iot, m’explica les particularitats de les maniobres i la navegació amb el vent de llevant o el de ponent.
Un tret de canó d’artilleria em crida l’atenció. Són les dotze del migdia. És el canó de l’Hacho. Aquest tret és una tradició que es remunta a quan l’Hacho era una presó i marcaven les diferents hores amb trets de canó. La mirada de l’Hacho i una placa de la colònia catalana a un edifici de la Calle Real, recordant on va morir Agustina Saragossa i Domènech el 29 de maig de 1857, heroïna de la Guerra del Francès, m’ha portat al cap a Francesc Oliver-Monmany i Mir, el militar i polític lliberal valldoreixenc que va estar quatre anys deportat aquí.
Francesc és sens dubte un dels personatges més importants de la història de can Monmany i de Valldoreix. Entre 1828 i 1831 Francesc Oliver va estar a Ceuta com a conseqüència de les purgues polítiques del Comte d’Espanya. Oliver, en un poema, diu: “Que la intriga sólamente, Ha castigado sin razón, Llevando de sopetón, A Ceuta muy de repente”. En aquest document dibuixa una goleta travessant l’estret de tornada a casa, a can Monmany.
L’any 1832 Oliver rep de la reina un Reial Decret d’Amnistia que l’hi permet creuar l’Estret de Gibraltar i retornar a casa. Aquell mateix any és escollit alcalde de Canals per dos anys consecutius, essent comissionat del govern de la Capital i prestant serveis d’estat.
Activar ara
Un tret de canó d’artilleria em crida l’atenció. Són les dotze del migdia. És el canó de l’Hacho. Aquest tret és una tradició que es remunta a quan l’Hacho era una presó i marcaven les diferents hores amb trets de canó. La mirada de l’Hacho i una placa de la colònia catalana a un edifici de la Calle Real, recordant on va morir Agustina Saragossa i Domènech el 29 de maig de 1857, heroïna de la Guerra del Francès, m’ha portat al cap a Francesc Oliver-Monmany i Mir, el militar i polític lliberal valldoreixenc que va estar quatre anys deportat aquí.
Francesc és sens dubte un dels personatges més importants de la història de can Monmany i de Valldoreix. Entre 1828 i 1831 Francesc Oliver va estar a Ceuta com a conseqüència de les purgues polítiques del Comte d’Espanya. Oliver, en un poema, diu: “Que la intriga sólamente, Ha castigado sin razón, Llevando de sopetón, A Ceuta muy de repente”. En aquest document dibuixa una goleta travessant l’estret de tornada a casa, a can Monmany.
L’any 1832 Oliver rep de la reina un Reial Decret d’Amnistia que l’hi permet creuar l’Estret de Gibraltar i retornar a casa. Aquell mateix any és escollit alcalde de Canals per dos anys consecutius, essent comissionat del govern de la Capital i prestant serveis d’estat.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat