Un setembre especial

A la majoria de la gent se li acaben les vacances i retornen a la quotidianitat del dia a dia a la feina i als estudis. Anar de les vacances a la feina ens afecta, sabem que aquest retorn és dur i hem de fer-ho de la millor manera possible. Encara que sabem que ens costarà, no ens fa por i sempre ho fem.

Alguns a més a més tenim la celebració del nostre aniversari de naixement i per tant setembre és el mes en què vàrem iniciar la nostra vida, i ho celebrem. Si resulta, com em passa a mi, que el dia del naixement és el dia 11, ja no cal que digui com ha canviat aquest dia des de fa 3 anys en la nostra vida.

El meu aniversari ara el visc acompanyada de moltes persones que sortim al carrer a celebrar l’anhel que ens neix dins nostra per ser lliures i independents, i que ens convoca i uneix a molts aquesta diada. No és el lloc el que importa, és el desig comú. Aquesta vegada tots hem anat a la Meridiana. Allí molts ciutadans de Sant Cugat, igual que en la V i en la cadena humana dels anys 2013 i 14 ens hi hem trobat.

Espero que estareu d’acord amb mi en què aquest any, aquestes dates són molt més excepcionals i alhora molt decisives pel futur de Catalunya. Estem davant d’un setembre especial. Aquest mes, el pròxim dia 27 ens marcarà a tots i a totes de manera molt més impactant de com ho ha fet fins ara. En aquest setembre especial incorporarem un dels canvis més importants a la nostra vida, que no té res a veure amb el que fins ara hem fet.

Tant els que tenim clar que volem el si com els que volen el no, sabem que ens hi juguem molt. Només hi ha aquestes dues opcions. El Sí o el No.

Però què faran els que encara dubten o els que tenen por? “El fill gran d’una família, quan ha d’emancipar-se, per molt que no ho vulguin els pares ni els germans, no deixa de fer-ho. I amb més motiu ho farà, quan aquests no paren de fer-li la guitza”. "És clar que tindrà por de fer el pas, però la sensació de llibertat i poder ser ell mateix l’ajudaran a fer-ho”. Aquesta és la situació en la qual ens trobem ara.

Catalunya vol emancipar-se i ho farà tard o d’hora, i més ara, que no deixen ni deixaran de fer-li la guitza. Els que encara dubten, els hi demano que s’informin a partir de totes les fonts possibles, que no es quedin només en una opció. Que escoltin el seu cor i parlin amb el seu cap i que votin pensant en el millor pel futur de tots.

Amb els que tenen por, només recordar-los que amb la por no s’avança en la vida i que cal fer tot el possible per no tenir-ne. La por és immobilitzant i no porta enlloc. És el que volen, que amb la por i les amenaces, ens immobilitzem en la nostra dependència a ells. I alguns... Per fer- nos més por, traurien els tancs, perquè veiem bé com ens estimen. Ja coneixeu la frase del qui no vol deixar marxar a la dona, “millor morta, abans que sigui d’un altre”, per què l’estima molt i és seva.

Aquest setembre és molt especial perquè si no surt un resultat clar a favor del Sí, tots en sortirem perdent i llavors sí que podem començar a sentir una veritable por. Un 'No' representa tornar al passat, a la pèrdua de molts dels drets humans que fins ara havíem assolit. La manera com està gestionant el procés català el govern espanyol, fa que molta gent que no volia independitzar-se, ara vegi clar, que si no volem que desaparegui la dignitat de les persones i tot allò pel que els nostres avis i pares vàrem lluitar, només ens queda aquesta opció. Per posar-hi remei, tenim una opció, i és votar pel SÍ.

Et demano que no deixis que la por et faci fer el que realment no vols. Aquest setembre, a més a més del dia 11, del retorn a la normalitat i als estudis, tenim un dia molt decisiu a afegir al calendari, el 27, que esdevindrà per a totes les persones que vivim i treballem a Catalunya, l’inici de la nostra nova vida.