Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Són molts els moviments, partits, plataformes que aquests dies s’estan plantejant la necessitat de construir plegats una alternativa política potent, forta, present, i que faci front a tot allò que ens escanya: governs, bancs, corporacions empresarials, mitjans de comunicació...
Tinc el convenciment que poc a poc entre totes, serem capaces d’articular aquest gran espai, un front que des de la pluralitat tingui en compte un concepte que sovint a l’esquerra social i política d’aquest país se li escapa: unitat.
Ara més que mai ens fa falta abandonar els sectarismes, aquelles reticències que uns i altres tenen per treballar plegats, doncs no deixen de ser qüestions accessòries en el moment de plantar cara a un capitalisme neoliberal i el seu dogma austericida, que té la legitimitat per fer el que li dona la gana sense que la ciutadania podem gairebé oposar-hi resistència.
És moment de mirar a la mediterrània, i a l’Amèrica llatina, de veure com a altres llocs ha estat possible la construcció d’una alternativa d’esquerres, que generi esperança, democràcia, i sobretot ofensiva molt més que resistència.
Aquesta alternativa caldrà treballar-la a nivell local, també a Sant Cugat, on des de la base podem crear fronts de debat i confluència d’idees així com la construcció de lluites comunes i compartides. L’Assemblea pels Drets Socials n’és un exemple, i molts més que en vindran. Tenim temps, empenta i coratge, no ens cal rés més, fora de la generositat que pressuposo. Sols queda posar-se a treballar. Guanyar al poder, tant al carrer, com a les institucions, és possible.
Seguiu @ramongut al Twitter
Tinc el convenciment que poc a poc entre totes, serem capaces d’articular aquest gran espai, un front que des de la pluralitat tingui en compte un concepte que sovint a l’esquerra social i política d’aquest país se li escapa: unitat.
Ara més que mai ens fa falta abandonar els sectarismes, aquelles reticències que uns i altres tenen per treballar plegats, doncs no deixen de ser qüestions accessòries en el moment de plantar cara a un capitalisme neoliberal i el seu dogma austericida, que té la legitimitat per fer el que li dona la gana sense que la ciutadania podem gairebé oposar-hi resistència.
És moment de mirar a la mediterrània, i a l’Amèrica llatina, de veure com a altres llocs ha estat possible la construcció d’una alternativa d’esquerres, que generi esperança, democràcia, i sobretot ofensiva molt més que resistència.
Aquesta alternativa caldrà treballar-la a nivell local, també a Sant Cugat, on des de la base podem crear fronts de debat i confluència d’idees així com la construcció de lluites comunes i compartides. L’Assemblea pels Drets Socials n’és un exemple, i molts més que en vindran. Tenim temps, empenta i coratge, no ens cal rés més, fora de la generositat que pressuposo. Sols queda posar-se a treballar. Guanyar al poder, tant al carrer, com a les institucions, és possible.
Seguiu @ramongut al Twitter