Una bona notícia

Bé, en realitat les notícies en els dies que estem vivint no són massa, massa bones perquè com a reflex del món on ens ha tocat viure són. Això, notícies.

Però si mirem aspectes concrets del nostre entorn immediat podem concloure que encara hi han trets que ens poden mantenir la flameta de l'esperança i la il·lusió.

Aquests dies a la nostra ciutat s'estan presentant les diferents entitats esportives amb els seus equips de noies i nois que competiran i/o faran els diferents esports durant el curs que ja ha començat.

Us he de reconèixer que fa molt de goix veure la quantitat de carones joves, somrients, amb una llum d'il·lusió als seus ulls que fa néixer la fe en el futur tot depenent d'aquestes noves generacions.

Us asseguro que en molts moments, tot observant els diferents actes m'he emocionat en el meu interior tot retraient-me el no ser una mica més optimista envers el que he estat presenciat als diferents pavellons esportius de Sant Cugat.

En certa manera i sense mals entesos, jo us suggeriria que, ja que el nostre present és el que és i que cadascú i posi el pensament que li convingui. Com que el nostre desastre quotidià ja sembla que ens envoltarà fins al nostre final, almenys mirem que els nostres relleus siguin el que nosaltres no hem pogut o no hem sabut ser ni fer.

Sant Cugat és avui dia una ciutat, un col·lectiu envejable i amb un potencial de canvi de paradigma que ens ha d'enorgullir com a santcugatens i sobretot com a éssers humans. Som una ciutat viva, una explosió permanent de projectes, d'esperança de relacions entre nosaltres.

No ho podem deixar escapar i la gent jove és la solució.

Com se sol dir, "el futur és d'ells", els joves.