Una cosa que no m’agrada de Sant Cugat

Sant Cugat és i serà el meu poble visqui on visqui. Però això no impedeix que, més enllà de destacar els molts valors intrínsecs que té el nostre estimat municipi, hi ha mancances que, en el seu defecte, fan de Sant Cugat una ciutat que necessita millorar. I la culpa no és precisament de Sant Cugat, sinó d’alguns santcugatencs.

 

Detecto en els últims mesos un increment de la mala educació al volant: i no és una qüestió estrictament viària, sinó del que abans en deien urbanitat. Veig més males maneres i menys gentilesa, menys paciència i més supèrbia. Conductors que no respecten el pas de vianants, abús de la botzina i -en termes generals- una actitud depredadora al volant. Si conduir així ja és lamentable a la carretera, fer-ho en carrers de la ciutat és directament denunciable. Però és que a més de ser un perill reflecteix una manera de fer que no m’agrada per al meu poble.

 

És en aquest punt on potser convé subratllar una realitat fruit de l’estricta observació, no pas del prejudici: a més cavalls del vehicle, més possibilitats de veure una actitud d’aquest tipus. Sovint ens veiem assetjats per tots terrenys que incompleixen la distància mínima de respecte cap al cotxe del davant. (Per cert, no sé per què, però la majoria són tot terrenys blancs amb matrícules que comencen per H). Sembla com si els cotxes més potents i més cars tinguin privilegis viaris respecte a la resta de cotxes més modestos tant pel que fa a potència i a preu.

 

Sant Cugat és un lloc idíl·lic, sens dubte. Però hi ha vegades que adoptem el pitjor d’allò que volem fugir: l’estrès maleducat de la ciutat. I parlo en primera persona del plural perquè, mea culpa, admeto que a vegades he caigut en la temptació de la botzina impertinent i l’accelerada a deshora. I la millor manera per no repetir l’error és admetre’l que l’has comès.

 

Bon estiu.