Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Ignoro quina va ser la raó, la imatge que volien transmetre els fundadors del Grup de Teatre Espiral de Valldoreix en posar-se aquest nom, però intueixo que responia a la idea de fer quelcom que sortint d’un eix, el teatre, girés i es fes gran per abastar més gent per interessar-la en les arts escèniques i, bàsicament, en les emocions, el gaudi i el creixement personal que suposa la cultura, necessària sempre i imprescindible ara que es pretén fer creure que només cal entretenir-se (cosa recomanable òbviament) i prou.
El diumenge, dia 20 d’octubre, Espiral va inaugurar la 20a Mostra de Teatre constituïda per 5 espectacles, 2 de la pròpia companyia i 3 que ens arriben de Terrassa amb Punt i Seguit Teatre, de Mataró amb Sala Cabanyes i de Barcelona amb Cia. De Mel i Sucre i autors com Eloi Falguera, Josep. M. Benet i Jornet i Dario Fo, i ho va fer amb “Espriu, una engruna d'autèntica llum”, un muntatge biogràfic, teatral, poètic, narratiu sobre l’autor creat i dirigit per Trini Escrihuela.
Espectacle on Jaume Pla encarnava amb convicció al propi Espriu, amb un relat de la seva vida creativa i familiar que el portarien, sobretot en el cas d’Arenys de Mar, la Sinera mítica, a recrear en narracions i obres de teatre, els veritables personatges mítics d’un temps i un espai molt lluny del nostre però que, com passa sempre amb la qualitat i el geni, comparteixen sempre aspectes ineludibles de la condició humana, l’amor, la bellesa però també la mort i el sentit de la transcendència. Com sempre cal significar el valor i l’esperit de superació de Trini Escrihuela que suposa construir un espectacle ambiciós en les condicions que té el Casal de Cultura i que mereix l’aplaudiment que, també com sempre, cal compartir amb el treball de Kel Rejat en les llums, so i projeccions.
Un repartiment ampli per una representació complexa d’on vull destacar principalment la feina de Rafa Usero (Altíssim, Tirèsias i Efrem), Joan Vallvé (Eumolp, Salom i Pancraç), Encarna Adelantado (Trinquis i Rossenda) i la resta d’intèrprets Salvador Fenollar (Creont), Irene Usero (Antígona), Marta Mundo (Ismene), Lupe Sales (Euriganeia), Francesc Martínez (Quim Federal) i Pep Ordoñez (Ventura). Una merescuda menció especial per Laia Cerdà, una “Tereseta que baixava les escales” rica en registres de veu i transformacions físiques.
Ara, igual com Espiral fa amb les seves mostres, aquest espectacle hauria de girar per la xarxa interna de la ciutat de Sant Cugat. Quan arribarem a entrar en aquesta direcció? Probablement ja hi anem quan fa només dos dies que en el pressupost del 2014 tractat en el Ple Municipal s’inclou una inversió pel Teatre La Unió per convertir-la, si s’arriba als acords esperats, en la somniada Sala B. Confiança i il·lusió, molta il·lusió...!
El diumenge, dia 20 d’octubre, Espiral va inaugurar la 20a Mostra de Teatre constituïda per 5 espectacles, 2 de la pròpia companyia i 3 que ens arriben de Terrassa amb Punt i Seguit Teatre, de Mataró amb Sala Cabanyes i de Barcelona amb Cia. De Mel i Sucre i autors com Eloi Falguera, Josep. M. Benet i Jornet i Dario Fo, i ho va fer amb “Espriu, una engruna d'autèntica llum”, un muntatge biogràfic, teatral, poètic, narratiu sobre l’autor creat i dirigit per Trini Escrihuela.
Espectacle on Jaume Pla encarnava amb convicció al propi Espriu, amb un relat de la seva vida creativa i familiar que el portarien, sobretot en el cas d’Arenys de Mar, la Sinera mítica, a recrear en narracions i obres de teatre, els veritables personatges mítics d’un temps i un espai molt lluny del nostre però que, com passa sempre amb la qualitat i el geni, comparteixen sempre aspectes ineludibles de la condició humana, l’amor, la bellesa però també la mort i el sentit de la transcendència. Com sempre cal significar el valor i l’esperit de superació de Trini Escrihuela que suposa construir un espectacle ambiciós en les condicions que té el Casal de Cultura i que mereix l’aplaudiment que, també com sempre, cal compartir amb el treball de Kel Rejat en les llums, so i projeccions.
Un repartiment ampli per una representació complexa d’on vull destacar principalment la feina de Rafa Usero (Altíssim, Tirèsias i Efrem), Joan Vallvé (Eumolp, Salom i Pancraç), Encarna Adelantado (Trinquis i Rossenda) i la resta d’intèrprets Salvador Fenollar (Creont), Irene Usero (Antígona), Marta Mundo (Ismene), Lupe Sales (Euriganeia), Francesc Martínez (Quim Federal) i Pep Ordoñez (Ventura). Una merescuda menció especial per Laia Cerdà, una “Tereseta que baixava les escales” rica en registres de veu i transformacions físiques.
Ara, igual com Espiral fa amb les seves mostres, aquest espectacle hauria de girar per la xarxa interna de la ciutat de Sant Cugat. Quan arribarem a entrar en aquesta direcció? Probablement ja hi anem quan fa només dos dies que en el pressupost del 2014 tractat en el Ple Municipal s’inclou una inversió pel Teatre La Unió per convertir-la, si s’arriba als acords esperats, en la somniada Sala B. Confiança i il·lusió, molta il·lusió...!