Una reflexió sobre la violència

Ara que ja han passat dies de la detenció del policia local a un ciutadà a Torreblanca, volia explicar una història. Eren els principis dels anys 60 quan jo vaig entrar a treballar per primera vegada a una de les agències més importants del món en representació d'artistes de còmics i il·lustracions.

Vaig entrar a treballar. Va ser com a nen d'"encàrrecs", es tractava de jovenets que algun dia volíem ser dibuixants o il·lustradors, però mentrestant el què fèiem era fer paquets i encàrrecs. Ens deixaven de tant en tant fer acabats de dibuix i feines suplementàries. A part hi havia el "jefe" (Josep), que no deixava de ser un nen d'encàrrecs més, però que manava als altres i naturalment el seu ego havia pujat com tot bon espanyol quan se li dona un càrrec per mínim que sigui.

Entre aquests joves hi havia un noi que encara m'honro amb la seva amistat que era molt més alt i fort que nosaltres. No sé per què el jefe dels nens dels encàrrecs li tenia botada i sempre li feia petites malifetes.

Un dia jo li vaig dir al meu amic, "perquè no li pegues un bon clatellot i li passaran les ganes de posar-se sempre amb tu". Ell em va respondre molt seriós: "No Lluís, jo conec la meva força i sé que si li pegués un clatellot, li faria molt mal, i això no ho vull fer". En Manolo va optar sempre pel diàleg imposant la seva força moral, i que jo recordi, fins al dia d'avui no ha pegat mai cap bufetada i sempre se l'ha respectat.

Això és el que m'agradaria per la meva policia local que, a vegades, tenint raó, o no, els que se saben forts i tenen la legitimitat d'emprar la violència, s'han de fer respectar sense utilitzar-la, a no ser en casos extrems.