Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Una dada que segons les estimacions del Population Reference Bureau coincideix amb la quantitat de persones que han viscut al llarg de la història de la humanitat. 100 mil milions de persones. Tu i jo entre elles. Una entre 100 mil milions.
Vivim en un planeta petitó del sistema solar que anomenem Terra encara que tres quartes parts de la seva superfície sigui líquida. El nostre planeta té un radi de 6.738 km i dóna voltes a uns 150 milions de km de distància al voltant del Sol, que té un radi una miqueta superior al nostre. 695.000 km. No gaire tenint en compte que l’estrella més gran és 2.000 vegades major que el Sol i 430 mil vegades més lluminosa.
El Sol està en una galàxia anomenada Via Làctia, que té altres 200 mil milions d’estrelles com la nostra. Però galàxies com la Via Làctia també n’hi ha unes quantes, al voltant d’uns 100 mil milions. Imagina ara l’espai que representem tu i jo tenint en compte aquestes xifres. Imagina l’espai que ocupa aquell problema irresoluble que tant et preocupava, aquella idea que defensaràs a capa i espasa, aquell cotxe, aquell mòbil, aquella càmera de fotos que tant t’agrada... pràcticament ni existeixen, i nosaltres tampoc.
Però continuem. El nostre planeta té uns 4 mil milions d’anys. Segons la comunitat científica els humans i els ximpanzés ens vam separar en algun moment situat entre els 5 i els 7 milions d’anys enrere. A partir d’aquell moment els humans vam evolucionar fins a arribar a l’Homo Sapiens Sapiens actuals, que tenim només uns 200 mil anys d’història, una petita part dels 4 mil milions d’anys del nostre món.
Considerant aquestes dades, si tota la història de la humanitat es representés en les hores d’un rellotge, quant ocuparia la teva vida? Ni un segon. Som molt petits, quasi invisibles. Actualment vivim una mitja d’uns 80 anys, encara que un terç d’aquest temps el passem dormint. També passem uns quants anys on no som massa conscients del que fem (els primers anys de la nostra infància) i uns quants més on estem aprenent, creixent, madurant i intentant descobrir què fer amb la nostra vida. Malauradament, en moltes ocasions els darrers anys de la nostra vellesa també es veuen limitats físicament o psíquicament. Així, quant de temps vivim plenament i conscientment? De quant temps disposem?
Davant la immensitat d’aquestes dades, realment quin espai físic i temporal ocupa aquell pensament a què no deixes de donar-li voltes? I aquella etiqueta que t’has posat a tu mateix directament o indirectament i per la qual vius condicionat? Per què viure tant esclau de la ment? Per què no aprendre a deixar passar aquells pensaments que t’aporten tan poc, situar-los en l’espai i el temps real que ocupen dins de la infinitat de l’Univers i donar-los la importància que tenen? Quantes vegades alguns dels 100 mil milions de persones que han existit haurà afrontat una situació com la teva? Per què creus que ets tan especial? Per què estar enfadat amb algú o ser rancorós? Quant mesura el teu orgull en realitat? Res. Potser algun dia ens adonem que la vida no exigia tant de nosaltres. Tant sacrifici... tant cansament... tanta raó... Només ens estava demanant ser feliços.
Descobreix Projecte Acope
Vivim en un planeta petitó del sistema solar que anomenem Terra encara que tres quartes parts de la seva superfície sigui líquida. El nostre planeta té un radi de 6.738 km i dóna voltes a uns 150 milions de km de distància al voltant del Sol, que té un radi una miqueta superior al nostre. 695.000 km. No gaire tenint en compte que l’estrella més gran és 2.000 vegades major que el Sol i 430 mil vegades més lluminosa.
El Sol està en una galàxia anomenada Via Làctia, que té altres 200 mil milions d’estrelles com la nostra. Però galàxies com la Via Làctia també n’hi ha unes quantes, al voltant d’uns 100 mil milions. Imagina ara l’espai que representem tu i jo tenint en compte aquestes xifres. Imagina l’espai que ocupa aquell problema irresoluble que tant et preocupava, aquella idea que defensaràs a capa i espasa, aquell cotxe, aquell mòbil, aquella càmera de fotos que tant t’agrada... pràcticament ni existeixen, i nosaltres tampoc.
Però continuem. El nostre planeta té uns 4 mil milions d’anys. Segons la comunitat científica els humans i els ximpanzés ens vam separar en algun moment situat entre els 5 i els 7 milions d’anys enrere. A partir d’aquell moment els humans vam evolucionar fins a arribar a l’Homo Sapiens Sapiens actuals, que tenim només uns 200 mil anys d’història, una petita part dels 4 mil milions d’anys del nostre món.
Considerant aquestes dades, si tota la història de la humanitat es representés en les hores d’un rellotge, quant ocuparia la teva vida? Ni un segon. Som molt petits, quasi invisibles. Actualment vivim una mitja d’uns 80 anys, encara que un terç d’aquest temps el passem dormint. També passem uns quants anys on no som massa conscients del que fem (els primers anys de la nostra infància) i uns quants més on estem aprenent, creixent, madurant i intentant descobrir què fer amb la nostra vida. Malauradament, en moltes ocasions els darrers anys de la nostra vellesa també es veuen limitats físicament o psíquicament. Així, quant de temps vivim plenament i conscientment? De quant temps disposem?
Davant la immensitat d’aquestes dades, realment quin espai físic i temporal ocupa aquell pensament a què no deixes de donar-li voltes? I aquella etiqueta que t’has posat a tu mateix directament o indirectament i per la qual vius condicionat? Per què viure tant esclau de la ment? Per què no aprendre a deixar passar aquells pensaments que t’aporten tan poc, situar-los en l’espai i el temps real que ocupen dins de la infinitat de l’Univers i donar-los la importància que tenen? Quantes vegades alguns dels 100 mil milions de persones que han existit haurà afrontat una situació com la teva? Per què creus que ets tan especial? Per què estar enfadat amb algú o ser rancorós? Quant mesura el teu orgull en realitat? Res. Potser algun dia ens adonem que la vida no exigia tant de nosaltres. Tant sacrifici... tant cansament... tanta raó... Només ens estava demanant ser feliços.
Descobreix Projecte Acope