Va de ve baixa

Volem valer per vèncer voluntats versàtils. Ni voraços ni vulgars, ni volubles: vots!! Ni vulnerables ni virulents, sinó visibles i vius. Ni violents, ni viciats: victoriosos vibrants!! Valedors de vides vigents. Vilatans d’una vila vital amb vestits virolats i vertigen de vèrtex vessant de veritats.

Visca! Veus per viatges vitals de vindicacions veraces sense violar virades i virtuts. Visions valentes per velles i vells sempre venerables. Veieu, val a dir, vendavals i vedes van vinclant violències i volers vassalls.

Vatua! Vasta visió veiem i el vaticini del vaivé de vaixells vagant cap a Ítaca. Va!, va!, sense vacil·lacions, sense vacuïtats perquè és vàlid i vigorós, com una vànova de vellut velant el vivent, la vista vigilant, no vituperant, vivaç, volàtil, vivificant veritat valent.

Vaitot!! Vantar-se no val. Vareta o vergueta per veure les valls de valor, si vals o no vals. El vagó veí, la vaixella vella. Veiem la vastitud que vaticina que el vell viatja lluny. Vailets i vailetes, valents vilatans, vehicles viatjant vencent veïnatges sense vacil·lar.

Va!, sense vanitats, valents, victoriosos, fem volar la valva, ni veda ni vel, veloços volant cap a la ventura sense veredicte ni verbositat. Verdeja la vall, volen els voltors amb voracitat però estem vacunats.

Vida i veritat, ni víctima ni viciat, volem viure i victorejar. Va! Valents vailets, ara va de veres, verdanca és la vista, vermell vacil·lant, fora la vergonya, visca la llibertat!!

I ara sense l’obligació de ve baixa, però tinguem en compte, nobles conciutadans, que després del dia, i l’altre que vindrà, encara ens fa falta molt temps i paciència, calma i creativitat, mesurar les coses, contactar amb tothom, de fora de dintre, sense parar mai.

Bona Diada!!