Les vacunes són per a tothom?

'I és cert, la vacunació no és obligatòria, però està lluny de ser una decisió només individual'

Aquests dies les converses amb amics i coneguts tenen un tema comú: les vacunes; ens preguntem si ja ens han vacunat o si ja ens han avisat, o quina vacuna ens han posat, si hem tingut efectes secundaris, si ens cal una segona dosi i més. La majoria de la gent sembla estar eufòrica d'estar vacunada i els que no, semblen delirosos d'estar-ho com més aviat millor.

Però hi ha algunes excepcions, sempre hi són en tot, encara que en aquest tema sembla difícil d'entendre: I són les persones que diuen que no es volen vacunar, que no veuen perquè ho han de fer i que ningú els pot obligar. I és cert, la vacunació no és obligatòria, però està lluny de ser una decisió només individual. Si tothom fes el mateix, no hi hauria això que en diuen "immunitat de ramat" i el virus seguiria corrent amb totes les seves conseqüències; així que la vacuna cal veure-la com una solució col·lectiva, més enllà del que pensi cadascú.

I aquesta sacrosanta llibertat de la qual disposem encara ressona més punyent quan veiem com en altres països del que en diem el tercer món, no tenen l'opció de pensar-s'ho, simplement perquè no tenen vacunes suficients per a tothom, perquè no les poden pagar. En això també la pandèmia està fent grans diferències en funció d'on has nascut o vius. Malgrat els problemes de subministrament, embolics amb l'edat i el tipus de vacuna, ací ja tenim més d'un 28% de la població vacunada, a Sant Cugat un 25%, però a l'Índia no arriben al 2,5% i tenen morts a cabassades.

Una vegada més, els més vulnerables continuen pagant la festa. Així que potser cal que ens plantegem donar suport a la proposta d'Amnistia Internacional per alliberar les vacunes i facilitar que arribin a tothom. Seria bo que tingués èxit i s'aconseguís.

 
 
Comentaris

Destaquem