Hi vaig trobar distribuït en aquest espai expositiu una mostra on ens és revelat el procés de rehabilitació i restauració de l'emblemàtic edifici, una mostra dedicada a Marilyn Monroe, una exposició i mostra de diferents motius decoratius i estris que es treballaven a l'antiga terrisseria Arpí i una exposició retrospectiva de treballs artístics i documentació de la vida dels germans Cabanes-Alibau, en la que podem veure, com si es tractés d'un mirall, el reflex del fer diari d'una generació i que de ben segur ens portarà records a tots els visitants de l'exposició, de molts coetanis seus.
Als més joves, encara que no els hem conegut i no hem viscut l'època, hem sentit milions d'anècdotes que ens diuen que es trobaven amb els fets i costums que l'esmentada mostra documenta. I com en un somni, retrobem vells amics i familiars que vénen a aclucar-nos l'ullet i ens diuen -Veus?, així vivíem..., així era la societat que ens bressolava. Ja t'ho deia jo.
En la primera de les exposicions que esmento i que vaig poder visitar, em va resultar molt commovedor un set expositiu on se'ns presenta a modus il·lustratiu (però que a la meva persona li va resultar tremendament conceptual i que va actuar en mi com a la peça del trencaclosques que fa visible finalment el tot d'un puzle). Se'ns presenta, dic, la cadira on seia durant les obres de reforma, restauració i rehabilitació de l'edifici un dels artífexs i responsables de fer palès i dur al món de les realitats visibles un passat que esdevé fonament de moltes de les nostres actituds, conductes i maneres de fer actuals.
Tan sols, crec, un respecte profund pel llegat artístic rebut, una sensibilitat poderosa, una curiositat farcida d'una mirada neta de prejudicis i atenta com la d'un aprenent, sempre disposada a admetre noves lliçons i aprenentatges, pot fer possible el miracle.
Al centre històric de Sant Cugat hi ha un espai de silenci, on a banda de perpetuar i difondre la memòria d'antics oficis i maneres de fer que ens diuen qui som i d'on venim, fent-nos així més entenedor el present. A banda d'aquesta tasca aquest espai de silenci, aquest parèntesi, ens ofereix també la possibilitat de per un moment, aturar-nos de les nostres presses i fruir del coneixement, sensibilitat, documentació i informació que ens ofereix.
És en aquests espais de reflexió on podem conèixer i comprendre la importància històrica que té. Aquests anònims, per molts de nosaltres, artistes, terrissaires, poetes, pintors, aquestes persones treballadores i sensibles en definitiva... amb la seva quotidianitat sorda, ignorada en molts casos, pel genèric i mundà soroll de foc d'encenalls de les grans ciutats que només fan ressò del crit i melodia enganxifosa de les novetats i sofisticacions, fent així oïdes sordes a les passes pesades, diaris i petites dels qui creuen en la tenacitat i l'esforç, aspectes aquests molt necessaris per avançar.
És en aquests espais on els podem fer el reconeixement que mereixen els seus esforços, intrèpids invents, tenacitat, discret bon saber fer, seny per saber exercir el seu ofici i rauxa per saber-lo gaudir.
L'exposició dedicada a Marilyn Monroe ens mostra documentació, 35 anys de recopilació d'objectes de l'actriu nord-americana i curiosos articles de col·leccionista del món glamurós de la que s'ha convertit ja en icona, convertint així un corrent bocí de quelcom en un símbol. Cal destacar que és el primer museu dedicat a Monroe a Europa i que pot presumir d'oferir al visitant un arxiu bibliotecari de quasi 2000 volums que conforma el fons literari més extens del món dedicat a l'actriu.
No voldria oblidar esmentar l'experiència de poder gaudir per uns instants màgics el fantàstic mirador de la Casa-Museu de Cal Gerrer. És tota una experiència poder contemplar des del Mirador la vista que tenim del Monestir de Sant Cugat, una vista que és com un premi que ens regala la Casa-Museu. L'aire flaire coneixement, una mirada neta i més sabia que abans de començar la visita.i la bellesa ens sorprèn i captiva.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok