Valldoreix, nou polígon de serveis de Sant Cugat

Valldoreix canvia cap a un model que els partits prometen protegir, però que els fets desmenteixen: ens convertim en un polígon de serveis de Sant Cugat. Proliferen mitjanes superfícies comercials que saturen el trànsit, omplen de cotxes carrers residencials i, sobretot, asfixien el petit comerç. El problema no són les empreses, que actuen legalment; el problema és el model urbanístic que Valldoreix no vol canviar.

L’administració es defensa dient que si es compleix la norma, tenen dret a llicència. Cert, no es pot denegar a dit, però amaguen que la classe política local té eines per canviar les lleis i no les fa servir. On són les moratòries? Per què no es modifica el PGM per limitar el sostre comercial i protegir el teixit de barri? Amb voluntat política es podria defensar la identitat residencial abans de concedir llicències.

A més, el futur de tots els programes electorals no és encoratjador. La proposta d’habitatge vinculat -permetre dividir torres unifamiliars en pisos- amaga un perill de densificació. El que es ven com a solució assequible es traduirà en més cotxes, més pressió sobre uns serveis públics que ja pateixen -clavegueram, subministraments i serveis- i la pèrdua inevitable del model de ciutat-jardí.

Hi ha un consens silenciós entre les forces polítiques per transformar el nostre entorn. El discurs de preservar Valldoreix és només una façana. Si els veïns no ens organitzem per exigir un canvi en la planificació urbanística, la nostra zona residencial acabarà sent, el que ja s’intueix, el pati del darrere comercial de Sant Cugat. Què aporta això al Valloreix que volem? Potser és hora de demanar comptes als polítics i defensar el nostre model de vila.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.