Vergonyós

Hem sigut notícia no només pel canvi de govern després de 32 anys de CiU, sinó també i sobretot pel desenvolupament del Ple de constitució. És absolutament vergonyós el que es va viure dissabte. Vergonyós, trist i preocupant.

Mireia Ingla és l'alcaldessa de Sant Cugat, amb tota la legitimitat, ja que va aconseguir la majoria de 13 vots per a ser-ho, la qual neix de la voluntat democràticament expressada pels santcugatencs el 26 de maig a les urnes. Quin és el problema?

És vergonyós, trist i preocupant que es boicotegés la constitució del Ple i la investidura de la nova alcaldessa, no només per respecte als regidors, sinó també per aquells votants (veïns nostres) que votaren alguna d'aquelles tres formacions. I, sobretot, per respecte a la institució i per respecte als procediments democràtics.

Es pot exigir a la nova alcaldessa que governi pensant en tots els santcugatencs tenint present que no va ser la força més votada. Se li pot exigir que ara haurà de fer tot allò que des de l'oposició pregonava i reclamava (de vegades, massa, de manera estrident). Però, en cap cas, és acceptable que una alcaldessa assumeixi el seu càrrec enmig de crits.

ERC, el PSC i la CUP governen ara la nostra ciutat i som molts els qui haguéssim preferit un altre pacte. Potser a hores d'ara alguns es deuen lamentar de l'actitud que van tenir amb el PSC arran dels fets d'octubre quan el van expulsar del govern.

Però tot plegat no justifica el poc respecte, la intransigència i, fins i tot, el sectarisme d'un grup de persones que van venir a boicotejar, ni més ni menys, que la presa de possessió de l'alcaldessa perquè, senzillament, no els agrada el que les urnes van dir. Grans demòcrates.