De veritat serà millor l'any que comença?

Ja han passat les festes i hem entrat en el nou any. Fins ací tot han estat felicitacions i bons desitjos, com si tothom estigués convençut que el que ens espera serà millor que el que deixem. No sabem que ens oferirà el 2024, però sí que sabem els deures que portem de l'any anterior i, alguns, de molts anys anteriors.

Si comencem pels més moderns, cal pensar que fem amb Torre Negra, aquesta casa fortificada propietat municipal des de fa dos anys, que segueix allà al bosc amb l'únic cònsol que de tant en tant la visiti algú. Teníem el Ragull Centre, que sembla que ha tornat a mans privades i ves a saber com acabarà, i Ca n'Atmetller, la joia de la corona, que havia de començar a caminar a finals del 2022, amb una presentació de luxe, però que donades les circumstàncies, no sembla que hi hagi cap pressa per tirar-lo endavant.

Podem parlar també de tot allò que arrosseguem de fa anys i panys i no acabem de resoldre malgrat les bones intencions, com Can Canyameres, la masia de Volpelleres del s. XVI, que el veïnat reivindica com a casal de barri i que té elaborat un Pla Funcional des del 2021, que potser ja no es podrà portar a terme perquè ja haurà caigut a bocins. El teatre La Unió haurà d'esperar l'arribada d'uns altres Reis perquè els d'aquest any no li han portat tot el que li falta per poder fer allò que li dona el nom, teatre.

I ens queda La Mirada, aquesta escola que quan s'arribi a fer, es podrà escriure una novel·la negra per tot l'enrenou i les trifulgues que ha portat i per la santa paciència que han hagut de suportar els infants en fer tot l'aprenentatge en barracons, com en èpoques prehistòriques. No sé si l'any que comença donarà per resoldre tants embolics, però cal no perdre l'esperança.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.