El 25 de novembre passat es va celebrar el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència Contra les Dones i no són poques les persones que es pregunten què resol una diada com aquesta. Jo crec que l'equívoc no és la diada, sinó pensar-se que el seu objectiu és resoldre el problema que enuncia. La diada no pretén resoldre, la diada pretén conscienciar. I no hi ha altra manera de capgirar la realitat que el foment de la conscienciació. Només quan aquest procés s'esdevé arriben els canvis. I encara més si, com és el cas, les arrels de la xacra són tan profundes.
En aquest sentit, hem de tenir present que el terme "violència" de l'enunciat al·ludeix a moltes més coses que les que en una primera lectura pot semblar. Tendim a associar violència amb pallisses, cops de puny i mort, però hi ha moltes altres formes de violència que, precisament perquè són més subtils, semblen més laxes i no reben aquesta definició.
No em refereixo només a la violència que exerceix sobre la dona l'home gelós, possessiu o controlador, posem per cas, em refereixo també a l'assetjament sexual, a la discriminació laboral, al greuge salarial de les dones pel fet de ser dones, a la dificultat d'ascendir a càrrecs de màxima responsabilitat o al foment de la idea segons la qual l'ascensió professional d'una dona va lligada a la seva disponibilitat sexual. Això també és patriarcat. I tant, que sí! És el patriarcat més pervers, perquè solidifica la creença que l'home ascendeix pel cervell i la dona per l'entrecuix.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.