Visca els pèls i visca l'estiu!

'La pressió estètica ens fa esclaves dels nostres cossos. Es tracta d'una opressió en la qual el capitalisme i el patriarcat van de la mà'

Biquinis. Pèls. Estries. Panxes i pits a l'aire. Mirades. Vergonya. Arriba l'estiu i el fantasma de la pressió estètica es fa més evident que mai. Que difícil és estimar-se i sentir-se còmode amb una mateixa quan des de petites ens han ensenyat que si no encaixem en uns cànons de bellesa estrictes i intransigents no serem ni encaixarem ni serem benvingudes.

La pressió estètica ens fa esclaves dels nostres cossos. Es tracta d'una opressió en la qual el capitalisme i el patriarcat van de la mà: s'aprofiten del patiment de les dones per treure'n un rèdit econòmic. Al darrere hi ha múltiples interessos econòmics que fomenten aquesta opressió: la moda, els cosmètics, les revistes, les operacions quirúrgiques, les dietes, els gimnasos, etc. És cert que la pressió estètica afecta al conjunt de la societat, però és innegable que els seus efectes són especialment nocius per a les dones. La sexualització dels nostres cossos ha fet que sovint ens obsessionem a agradar als altres des de la mirada hegemònica: la mirada masculina, aquella que té la capacitat i el privilegi de determinar què és sexualment atractiu i què no.

Ara que és estiu i que els nostres cossos són, més que mai, camp de batalla, cal que seguim fent front a aquest sistema que ens vol insegures. Hem de fer-hi front des de les dissidències, els cossos diversos, peluts, grassos i insubmisos. Tanmateix, l'enemic al qual ens enfrontem és tan gran i l'hem viscut des que érem tan petites que és normal que se'ns faci una muntanya oposar-nos-hi radicalment. En aquests casos no hem d'oblidar mai que el camí no el fem mai soles, som moltes les que intentem alliberar-nos de les opressions que arrosseguem. I per sort, sempre podem recolzar-nos en les amigues, que ens fan d'empenta i mirall. Visca els pèls, les panxes i l'estiu.

 
 
Comentaris

Destaquem