Com viuen els castells els Grabals

'Els Grabals sentim cada castell al cor i al cap sense ser-hi ben bé a dins, mantenint intacte aquell vincle que sent només qui ha vist construir des d'arrel cada castell que es porta a plaça'

Quan la colla tanca la pinya, els Grabals ens col·loquem en semicercle, uns ens posem les canyes als llavis i altres agafem les baquetes. De seguida un lleuger neguit ens ressona a les panxes, ens mirem i somriem. Són els nervis col·lectius previs a gaudir dels castells des d'una altra perspectiva.

Els Grabals sentim cada castell al cor i al cap sense ser-hi ben bé a dins, mantenint intacte aquell vincle que sent només qui ha vist construir des d'arrel cada castell que es porta a plaça. Els Grabals vivim els castells des d'una distància prudencial, però alhora amb un lligam estret unit per la música. Els Grabals transmeten la pell de gallina a la resta de la colla quan sona el primer sol afinat de les gralles tocat a l'uníson, així com l'emoció del ritme dels nostres timbals en ressonar per una plaça en silenci i expectant quan l'enxaneta fa l'aleta.

Els Grabals també vivim els castells des de la tècnica, a l'assaig dels dissabtes, la constància, i sobretot des de la complicitat construïda entre nosaltres. També amb un compromís ferm amb la música tradicional i amb el nostre passat. Tot plegat és un treball necessari per saber tocar al compàs del castell, interpretar els tempos de la canalla, els nervis de la pinya i, en definitiva, aconseguir que aquest es mogui al so de la música del "Toc de Castells" i sigui finalment descarregat.

En definitiva els Grabals som colla i prediquem arreu on anem que música i castells van de la mà i ballen plegats a totes les places. Que no és gens fàcil!

 
 
Comentaris

Destaquem