“¡Viva la noche!”

Ja feia un bon sol quan una colla de joves cridaven a ple pulmó: “¡Viva la noche! ¡Viva la droga! ¡Viva el alcohol!”. Venien de llargues hores de “festa” (d’una estrafolària forma d’entendre-la que certs sectors consideren normal) i “anaven a les palpentes en ple sol com si fos de nit”.

El que s’havien ficat al cos els donava aguant i enyoraven la nit en ple dia. Un grup així, donat a l’excés, fa mitja por. Però una reacció espontània de repulsa pot ser injusta. Tota persona mereix respecte. Els que s’abandonen a la nit, ens apropen a l’enigma de la condició humana capaç de grans gestes i pregonament vulnerable. Més que fiscals, necessiten defensors; més que policies, metges; més que fàrmacs, esperit.

No són només un mal espectacle, són un avís: ens pot passar a tots que perdem l’esperança o cedim davant de l’adversitat i acabem per ser un perill social. És urgent qüestionar la cultura del benestar material com a valor absolut. Ens incapacita per afrontar la realitat.

És oportú escoltar la Bíblia: “Sigueu sobris, vetlleu. El vostre adversari, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir. Resistiu-li ferms en la fe”. I també: “Viviu com a fills de la Llum. El fruit de la llum és la bondat, la justícia, la veritat”.
(Citacions Bíbliques: Job 5, 14 – 1a Pere i Efesis 5, 8).