Xinot

L'altre dia es presentava a Cal Gerrer el llibre Conjunts de Sant Cugat dels anys seixanta, d'en Frederic Cabanas. És un llibre on es relata tota la moguda que es va produir a Sant Cugat durant els anys 1960 en els que una joventut inquieta abraça aquest moviment rocker que envaïa tot el món, se'l fa seu i es tradueix en una proliferació de conjunts de rock de primer nivell. Un fenomen extraordinari que marca tota una època.

En aquesta moguda hi ha una persona cabdal, l'autèntica espurna que ho va fer dinamitzar, en Rafael Grau Castanyer. Amb la seva inquietud i vitalitat, en Rafael, conegut com el "Xinot", va ser-ne el líder i l'origen per on va començar a girar tot.

Perquè en Rafael va començar a tocar la bateria quan tenia quinze anys i es pot dir que pràcticament no ho va deixar de fer fins al final. Si algú es mereixia rebre el reconeixement unànime i sincer per tota una vida dedicada a la música i als conjunts de rock santcugatencs, era ell. I, ves per on, per aquestes contradiccions, la vida se'l va emportar uns dies abans. Quina llàstima!

Per a ell, un fragment de la cançó Woodstock, l'himne de tota aquesta generació

"Bé, em vaig trobar amb un fill de Déu
Ell caminava per la carretera
I li vaig preguntar: Digues on vas?
I això em va dir
Va dir: Baixo a la granja de Yasgur
M'uniré a una banda de rock 'n 'roll
Per tornar a la terra i deixar la meva ànima lliure
Som pols d'estrelles, som d'or
Som carboni de mil milions d'anys"

(Joni Mitchel – Crosby, Stills, Nash & Young. 1969)

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.