Que el xiprer cremat ens deixi veure el bosc

Diumenge 28 a la tarda, amb mal, vam veure cremar el xiprer de la plaça d'Octavià. Feia mal no només perquè és un arbre emblemàtic, sinó perquè és la metàfora d'una ciutat que celebra en plena onada de calor sense mirar prou què passa a voltant de la festa. Defenso la cultura popular i el foc festiu, i vull seguir-ho fent. Les colles han treballat durant anys en protocols i formació, i no mereixen ser el blanc fàcil de la crítica. El problema és més profund: com entenem el risc en el context d'emergència climàtica.

Mentre fixem la mirada en el xiprer calcinat, gairebé ningú parla de qui pateix en silenci aquesta mateixa calor. De les persones grans soles a casa, de la gent que treballa a la intempèrie, de qui no pot pagar aire condicionat ni tenir un ventilador tot el dia encès. No llegirem a les cròniques de Festa Major quantes urgències hi ha hagut per cops de calor, ni quantes persones grans o infants han passat hores en pisos sobreescalfats. La desigualtat també es mesura en graus.

Si volem una Festa Major que celebri la vida, hem d'incorporar-hi la salut, el clima i la justícia social. Això vol dir repensar horaris, espais i recorreguts, garantir refugis climàtics oberts i accessibles, augmentar l'ombra i les fonts, informar clarament dels riscos i de com prevenir-los. Vol dir fer-ho amb les colles i entitats com a aliades, no com a sospitoses. Que el xiprer no quedi com una foto viral, sinó com un punt d'inflexió per prendre seriosament el patiment invisible que acompanya cada onada de calor.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.