Què fer per vacances?

Marxar, la qüestió és marxar. Això és el que demostren les vacances dels santcugatencs i santcugatenques, que amb diferents destinacions i models de viatge van fent maletes i motxilles per gaudir de l'estiu

Malgrat l’època de recessió econòmica quan la xafogor comença a fer-se insuportable i les festes majors s’acaben, Sant Cugat comença a buidar-se progressivament.

La gent segueix viatjant
Tot i que algunes agències han afirmat notar una davallada substancial en la demanda i en el pressupost invertit, moltes altres no hi veuen un gran descens. Algunes coincideixen en que s’ha canviat el tipus de viatge: els i les santcugatenques prefereixen indrets més propers i redueixen nombre de nits. Es mantenen com a líders els destins clàssics de sol i platja a nivell estatals: Balears i Canàries. A nivell europeu no hi ha tanta demanda, tot i que París (i Disneyland), Itàlia i sobretot Rússia i les capitals bàltiques estan en el punt de mira de molts viatgers. Grècia també és un destí en el que algunes agències han coincidit com a molt sol·licitat per tenir moltes ofertes en quant a vols, però Estats Units, el Carib i en especial el Sud-est asiàtic (Xina, Tailàndia...) també estan triomfant. Els preus, així com el perfil d’usuari, segueixen essent molt variables (famílies, parelles joves i més grans): 1.000 euros per persona és una xifra més aviat mínima que en molts casos ascendeix força més amunt en funció del lloc i el període d’estada.

Sense mediacions
Les noves tecnologies i les escurades butxaques porten a que molts busquin alternatives diverses per sortir fora del poble, buscant les millors ofertes i combinacions per Internet, sempre que es compti amb un bon marge d’antelació. És el cas de la Núria, que amb sis amics més marxa a un indret casual però totalment autogestionat: les dues darreres setmanes d’agost les passaran a Menorca.

Colònies o campaments
Una alternativa per molts joves que busquen sortir del poble uns dies de la manera més econòmica i a més fent una bona acció pels demès són els voluntariats. Els més comuns són les colònies i els campaments on molts monitors passen entre 10 i 15 dies tenint cura i organitzant activitats per un bon nombre de nens de manera totalment gratuïta. La Laia, l’Helena, el Carlos i 7 monitors més, juntament amb tres intendents de cuina, són de l’Esplai Pica-Roca i han marxat d’acampada a un terreny ubicat a San Quirze de Besora, prop de Ripoll. Es tracta d’una experiència que tot i ser altruista unirà tant a monitors com a infants durant deu dies compartint espai, menjar i activitats. “És l’activitat més esperada per tots durant l’any” afirma el Carlos, per a qui aquests dies seran probablement les seves vacances més llargues e intenses.

Viatges solidaris
Alguns decideixen invertir estalvis i prendre’s aquest estiu per fer un viatge que marqui la seva vida. L’Eduard i la Núria són una parella que, juntament amb la filla de l’Eduard, la Gala, viatjaran fins a un país no gaire més petit que la península ibèrica però totalment diferent: Gabon. El seu viatge, a més de tenir un destí poc comú, es divideix en dues parts: una més turística i una altra més solidaria. D’una banda ja han contactat amb un guia turístic i pensen fer un petit itinerari per aquesta república africana, situada al costat del Camerun. El seu punt de mira es situa especialment a la reserva africana de Loango, on la selva arriba fins al mar i es poden veure elefants passejant per la platja. De l’altra, cal destacar que a Gabon hi viu treballant en un dispensari la tieta de la Núria, que porta 47 anys fent de llevadora i missionera a l’Àfrica. Dels 18 dies que passarà aquesta família immersa en un territori principalment selvàtic, una setmana serà al poble de Moanda, vivint sota el mateix sostre on s’allotja la tieta de la Núria. Però aquests santcugatencs no hi van amb les mans buides, s’emporten 7 kg de medicaments: antibiòtics, antipalüdics, analgèsics...”La nostra aportació és només una gota comparat amb tot el que es necessita, però volíem aprofitar el viatge portant alguna cosa” explica l’Eduard. Amb un bon nombre de vacunes a la sang contra la febre groga, l’hepatitis, el tètanus o el tifus, aquesta família espera la data de partida amb una barreja de nervis i expectació. “A mi no m’espanta el país, m’espanta la salut” afirma la Núria, tot i que està segura que aquest viatge serà “una experiència de per vida”.

La meva recomanació de vacances és...
Per si encara esteu indecisos i no us decidiu si platja, pirineu o país estranger, us deixem més de cinquanta opinions i experiències de diferents santcugatencs que s'aniran publican al web durant el mes d'agost.

Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat: "En bicicleta per la vall del Loira. Us convido a descobrir aquest paisatge que combina natura, història i art. Resseguint el riu, acosteu-vos fins a l’església de Saint Mathurin-sur-Loire. Parada obligada per contemplar el testament artístic de Grau-Garriga amb una síntesi dels seus talents com a pintor i renovador del tapís".

Lluís Recoder, conseller de Territori: "Astúries és un paradís per descobrir: prats que llisquen pels turons fins a platges quasi verges, els Pics d’Europa imponents a prop de la costa, pobles que mantenen l’encant ancestral, una cuina simple a base productes de qualitat, preus moderats. És clar que fa 10 anys d’això, però en guardo un bon record".

Xavier Martorell, president local CDC: "Oaxaca, a Mèxic. És un territori muntanyós on viu la major concentració d’indígenes de Mèxic i on es parlen més idiomes autòctons, amb moltes runes arqueològiques. Té una zona de platja encara amb moltes zones verges, i amb hotels molt integrats a la natura i poc massificats. Recomanable Huatulco i Puerto Escondido".

Cristina Paraira, presidenta local UDC: "M’agrada gaudir de la meva família sense horaris, sense presses i sense grans plans organitzats. Donar valor al fet d’estar tots junts i de fer petites coses que es fan especials pel fet de fer-les en família. Us recomanaria que canviéssiu d’entorn, que el paisatge sigui diferent al que veieu cada dia i que aneu a prop del mar, a algun poblet del sud de la costa catalana, tranquil".

Jordi Carreras, president local PP: "Guardo bon record de les vacances a la muntanya amb tota la família. Un temps per desconnectar de les ocupacions ordinàries, per estar-hi llargament, sense presses, amb la dona i els fills. Un temps per xerrar, per fer coses junts i per conèixer-se tots millor. La muntanya té grans avantatges sobre altres plans de vacances familiars, sempre que es trobi un lloc adequat".

Michael Caceres, president local PSC: "Per unes vacances en família recomano una estada al Pirineu atlàntic, a Navarra, molt a prop de França i d’Euskadi. Agradarà molt, especialment a aquells que vulguin gaudir de la tranquil·litat, dels paisatges, la cultura, la gastronomia i els esports a l’aire lliure. Navarra ha tingut cura del seu patrimoni natural".

Roser Casamitjana, copresidenta local ICV: "Se’m demana que recomani unes vacances d’estiu, però aquestes van ser fetes al novembre, a Zamora i els seus voltants, cellers de vi inclosos. Castells medievals, monestirs i esglésies visigòtiques, romàniques i gòtiques pertot: Peñafiel, convent de Sant Clara, Tordesillas, Urueña i la mateixa Zamora. Magnífic!".

Guim Pros, president local CUP: "Com cada estiu, encara que siguin pocs dies, em costa molt saltar-me la cita amb Castellbò. La Maria, la Bruna i els amics que hi pugin. Pirineus, grapats de muntanyes i camins per on fer excursions, rius i basses plens d’agua freda i neta on poder fer una capbussada, calor més que suportable de dia i fresqueta meravellosa de nit".

Josep Puig, president EMD Valldoreix: "Hèlsinki, ciutat magnífica, molt cuidada i atractiva per l’oferta artística i disseny. Grans avingudes i parcs molt ben cuidats, la zona del port i el mercat del peix té molt encant.L’oferta gastronòmica és ajustada a causa del tipus de matèria primera ( salmó, arengades alce, tot ben fumat)".

Mireia Ingla, presidenta local ERC: "Les millors vacances són aquelles que pots fer sense haver de recórrer gaires quilòmetres, ni haver de preparar gaires maletes. En un lloc amb sorolls, olors i veus que et són familiars, on tanques els ulls per fer una becaina havent dinat i quan els tornes a obrir, et fa la sensació que han passat hores i en realitat només han estat uns minuts".

 
Comentaris

Destaquem