‘‘Sant Cugat pot ser una ciutat de referència en atenció als nens”

Aquest any Petits! Grans! Llibres! canvia d’ubicació, deixa la Casa de Cultura per instal·lar-se al claustre del Monestir. Verònica Bronstein mira l’entorn amb orgull i amb un gran somriure, abans de començar l’entrevista, comenta que aquest és, sense cap mena de dubte, el millor lloc per celebrar aquesta festa.

Per què va decidir implicar-se tant amb la infància?
Crec que en realitat jo mai he deixat de ser una nena i potser aquesta és una manera de retrobar-me constantment amb la infància. Encara que sóc adulta, tinc molt desenvolupada la part creativa, igual que els nens, i això em permet gaudir molt. Mai he tingut una etapa de la meva vida que no hagi estat relacionada amb la infància, cosa que fa que per mi treballar amb la infància sigui una cosa molt natural.

Què és l’Insitut de la Infància?
L’institut de la infància va néixer com una plataforma d’adults professionals, escoles, educadors i empreses, que treballàvem en l’àmbit de la infància i volíem un àmbit de trobada, de formació i d’investigació. Vam començar treballant com una plataforma, però el temps ens va portar a treballar a Sant Cugat i, naturalment, els nens varem començar a entrar, però sempre amb les famílies.

Per què es important que participien pares i fills?
Trobem que hi ha massa institucions que treballan amb els nens, com per exemple l’escola. Ja no sortim a la plaça del poble i ens trobem, sinó que el nen té activitats extraescolars, on tu el deixes i aprofites per anar a comprar. De manera que les activitats que organitzem permet, tant als pares com als infant, gaudir i apendre junts.

Sant Cugat és una ciutat on viuen molts nens. Està preparada?
Òbviament, hi ha molt per fer, però es pot aconseguir que Sant Cugat sigui referència real d’una en atenció als nens. L’objectiu de la nostra entiat és crear una ciutat acollidora on el comerç estigui més preparat i, per exemple, puguis anar a prendre alguna cosa i poder canviar el nadó o que hi hagi un potito a la carta de la cafeteria. És complicat però es pot fer, nosaltres ja van crear espais de lectura perquè els nens poguessin llegir a les cafeteries.

Què va significar signar un conveni amb l’Ajuntament?
Jo ho comparo amb un grup de persones que han estat pujant durant 8 anys una muntanya. Ara ja, no només no anem sols, sinó que un dia, de cop, arribes a una entesa, et miren amb respecte i valoren tot el que has fet. Han sigut 8 anys de molta lluita, que no han sigut fàcils, però penso que hi ha gent que ha volgut facilitar aquesta entesa. A l’Ajuntament hem trobat gent a nivell polític i tècnic que està satisfet que col·laborem conjuntament.

Aquest any el Petits!Grans!Llibres! es mou al claustre del Monestir...
Per mi això és fantàstic! Aquest projecte va néixer fa vuit anys, quan jo vaig pensar què passaria si canviessin les tornes, i els llibres anessin a buscar els nens al seu lloc. Vaig pensar que seria una bona idea unir la literatura al plaer, al lloc, als espais de lleure. De fet, això va començar als jardins de la ciutat i a la sortida de les escoles. Així que crec que el claustre és el lloc més idoni per celebrar-lo, serà una trobada molt natural i especial.

Què es farà?
El Petits! no és un esdeveniment únic, sinó que és un reflex de tot allò que fem durant tot l’any.
Els primers dies seran un fòrum de la infància, on hi haurà una taula rodona, convidats molt especials i una mica de formació. El cap de setmana hi haurà una trentena d’activitats permanents, on dins del ‘bosc’passaran moltes coses...

Hi col·laboren molts voluntaris...
Més de 50 professionals en educació i infància participaren a l’acte. Sembla estrany en els temps que estem, però jo, que vinc d’un país que ha patit moltes crisis, sóc optimista i penso que de les crisis en poden sortir coses molt bones. Ara és quan realment es veuen les coses de veritat i les que valen la pena.


Qui és Verònica Bronstein?
Verònica Bronstein va néixer a Buenos Aires, però ja fa una vintena d’anys que viu a Catalunya. Temps suficient per parlar el català amb perfecció i per fundar, ara fa deu anys, l’institut de la Infància. Aquesta entitat té com a màxim objectiu els infants, però ho fa des d’una vessant nova i especial. Promou el desenvolupament de la infància mitjançant el disseny i desenvolupament de projectes caracteritzats per la creativitat i la innovació. És psicòloga especialitzada en atenció a la infància i l’adolescència, però el seu tret més distintiu és la seva empenta per fer coses petites, però que fan del món un lloc més màgic.